La poesia d’Anna Świrszczyńska [Anna Swir] (Varsòvia, 1909 – Cracòvia, 1984) comença essent un refinat, intel·ligent i brillant joc basat en referències culturalistes i construccions formals molt elaborades. Tanmateix, la sotragada de la...
moreLa poesia d’Anna Świrszczyńska [Anna Swir] (Varsòvia, 1909 – Cracòvia, 1984) comença essent un refinat, intel·ligent i brillant joc basat en referències culturalistes i construccions formals molt elaborades. Tanmateix, la sotragada de la Segona Guerra Mundial, viscuda a Varsòvia, reconduí la seva poètica, a través d’un llarg i complex procés essencialitzador, vers l’expressivitat nua i radicalment compromesa. Amb proses poètiques i poemes, elabora un impactant reportatge de l’experiència bèl·lica. Recorrent a la tradició folklòrica africana, s’enfronta a la solitud i al patiment humans. Reflexionant sobre el cos, el goig i la llibertat arriba a una poesia reflexiva centrada en temes com el patiment i la joia. Els qui pateixen poblaran aviat part de la seva poesia. I, entre ells, molt particularment, hi apareix la dona, emblema d’una humanitat marginada i adolorida, però també embrancada en l’encalç d’una existència lliure i plena. Passem de l’enjogassament verbal primerenc a la poesia existencialista i metafísica, sense que la segona impliqui, en absolut, bandejar l’aprenentatge tècnic aconseguit amb la primera fase -de fet, sense l’una, no hauria arribat l’altra-.