Cave and Karst Studies

Anton Rzehak (1855–1923) byl významný moravský pedagog, geolog, paleontolog a archeolog, jehož interdisciplinární přístup zásadně ovlivnil archeologii na Moravě. Jeho působení bylo spjato zejména s Německou vysokou školou technickou v Brně. Jeho práce zahrnovala výzkum pohřebišť ze starší a mladší doby bronzové, přičemž definoval například „měnínský typ“, budoucí únětickou kulturu. Jeho výzkumy se týkaly také paleolitických nálezů, včetně správné identifikace neandertálské čelisti z Ochozské jeskyně nebo ikonické paleolitické sošky z mamutoviny z hrobu Brno 2. Významné bylo jeho působení v roli kustoda archeologických sbírek Františkova musea v Brně v letech 1897–1918, kde reorganizoval sbírky a aplikoval moderní metody zkoumání, včetně pokusu o centralizaci řízení archeologické práce na Moravě. Tyto snahy vedly ke konfliktům s částí českých archeologů v čele s Innocencem Ladislavem Červinkou. Po vzniku Československa byl kvůli
své německé národnosti marginalizován, přestože dostupné dokumenty dokládají, že s českými archeology udržoval před rokem 1918 především korektní, ale také přátelské vztahy.

Cave-Visitors-X). El control de visitantes, CO2, humedad relativa y temperatura, entre otras variables, medidas desde hace años, nos proporcionan los datos ideales para generar eventos que pueden ser estudiados con Cavix (web-cloud). El procesado de datos incluye la adquisición preliminar y elección de los eventos a estudiar. Posteriormente los datos se archivan en multieventos de ficheros simples, incluyendo en ellos los visitantes diarios y las distintas variables a tener en cuenta. En El Soplao hay varias estaciones de control repartidas por las distintas salas que se pueden utilizar para estudiar la evolución y recuperación de la cavidad en distintos puntos. El objetivo es conocer el número de visitantes que puede soportar la cavidad para que se mantenga un equilibrio que permita la recuperación diaria de variables como CO2, T o HR para que los microecosistemas dentro de la cavidad se vean afectados lo menos posible por el régimen de visitas. El cálculo se ha simplificado al máximo para que el uso de la herramienta Cavix sea de utilidad en la gestión de cuevas turísticas por lo que únicamente requiere conocimientos estadísticos muy básicos para su uso. Para el cálculo del ejemplo recogido en el presente trabajo se ha elegido el periodo del 1 al 30 de agosto del año 2013, que corresponde a un mes con máxima afluencia de visitantes. Durante este periodo El Soplao experimentó incrementos diarios de concentraciones de CO2, y temperatura del aire del orden de 471 ppm y 0,3 ºC, respectivamente. El número de visitas durante este mes fue de 50.437, solo ligeramente superior a la capacidad máxima de visitantes estimada en 49.350 visitantes a nivel mensual. Sin embargo, con cálculos a nivel diario se observan más problemas en cuanto a los límites de visitabildiad. Aunque la recuperación por fenómenos de ventilación natural de la cueva a favor de galerías y bocas mineras es bastante satisfactoria, durante determinados días del mes de agosto se sobrepasan los límites de visitantes sugeridos por Cavix (1.900 visitantes diarios) observándose una inercia no deseable en los valores de temperatura y de contenido en CO2, que debiera evitarse regulando las visitas máximas diarias a las recomendadas por el programa.

Vorganjska peć is an important prehistoric cave site located on the slope of Organ hill above Batomalj near Baška on the island of Krk. The research of this site, as well as other cave sites on Kvarner islands, was initiated by Vladimir Mirosavljević in the mid-twentieth century. As the result of his research, Vorganjska peć, alongside Jami na Sredi on the island of Cres and Vela špilja on the island of Lošinj, became a significant
source of data about the Neolithic of the Kvarner region and thereby an essential part of discussions about this period on the eastern Adriatic coast. Since this research was never fully published, the site was re-excavated in order to review previously obtained data about the cave usage in prehistory. The research results provided insight into the stratigraphic sequence of intact prehistoric archaeological deposits with Early and
Middle Neolithic finds. The analysis of stratification and artefacts contributes to our knowledge of complex mechanisms of neolithisation of the eastern Adriatic and confirms the undeniable informative and interpretative significance of the site in the studies of the northern Adriatic Neolithic.

The widespread distribution of clay pots (and other items) raises the question of who were the carriers and who carried out the exchanges in an agricultural economy that had not yet taken on a commercial form. The reasoning is as follows: if we take into account, on the one hand, that permanent and seasonal movements of animals in search of food and, consequently, of hunters for their survival are "as old as humanity itself," and that grazing animals constitute movable property, which circulates with livestock farmers at a frequency incomparably greater than that of permanently settled farmers, then it is possible that the spread of objects during the 6th to 4th millennia may be largely due to nomadic herders. Without drawing inappropriate parallels, it is worth remembering that when there were no borders, for example, in the empires during the Byzantine and Ottoman periods, the mountain dwellers  of the southern Balkan Peninsula (Sarakatsani, Vlachs, Yuruks) preferred livestock farming as the most profitable source of livelihood compared to agriculture. In many areas of the Mediterranean, flocks of sheep and goats move in spring and autumn from the plains to the mountains (vertical movement) and vice versa, or from the plains to the plateaus (horizontal movement) because the survival of the animals depends on the ecosystem, the presence/absence of low vegetation for grazing.
The shepherds, often accompanied by their families, lead the animals along fixed routes from dawn to dusk. The shepherds have knowledge of the environment and ecological balance (forest and water resource management) skills related to all types of handicrafts and food production, while the whole undertaking involves a stable social organization (kinship largely determines relationships), institutions, and recurring rituals. For this reason, "seasonal transhumance" has been inscribed on the Representative List of the Intangible Cultural Heritage of Humanity.

يُعدُّ النوم من أعظم الآليات الكونية التي تشهد على عظمة الخالق وإتقان صُنعه، وقد حظيت ظاهرة النوم باهتمام الحضارات الإنسانية منذ فجر التاريخ. وفي القرآن الكريم نجد قصة أصحاب الكهف التي تحكي عن مجموعة من الفتية المؤمنين الذين لجأوا إلى كهف هربًا من الاضطهاد، فأنامهم الله نومًا عميقًا امتد لثلاثمائة سنة وازدادوا تسعًا ﴿وَلَبِثُوا فِي كَهْفِهِمْ ثَلَاثَ مِائَةٍ سِنِينَ وَازْدَادُوا تِسْعًا﴾ [سورة الكهف: الآية 25]. هذه القصة التي وردت في سورة الكهف من الآية التاسعة إلى السادسة والعشرين تحمل في طياتها تفاصيل مذهلة تتقاطع مع المعرفة العلمية الحديثة في مجال فيزيولوجية النوم والإيقاعات الحيوية. وبينما تبقى هذه القصة معجزة إلهية تتجاوز القوانين الطبيعية، إلا أن الوصف القرآني لحالة النوم المطول وظروف البيئة المحيطة يقدم رؤى علمية قيّمة تستحق الدراسة والتأمل.

Tasmania traversed a belt of karst topography developed on limestone. Crossing a small cave system necessitated minor engineering works within the cave and careful alignment of the railway to avoid sinkholes. This may be the earliest example of karst engineering on a major Australian development project.

Emerging infectious diseases are a well-known threat to the wildlife and require complex research. There is a rapidly accumulating knowledge on the infectious disease of bats (White Nose Syndrome WNS/White Nose Disease WND) and its causative agent – the pathogenic fungus Pseudogymnoascus destructans. Although mass mortality of bats, known since a decade, is currently restricted to North America, the pathogen is of global concern as a potential threat to other hibernating bat populations. Therefore fi ve years after the fi rst comprehensive synthesis on the fungal ecology and relevant knowledge gaps (F . 2011), we decided to summarize the published information on the pathogen morphology, reproduction, ecological requirements, geographic distribution and systematic position. In addition, the present review compiles the available data on the aff ected bat species, mechanisms of WND, on the host response and on the eff ective treatment strategies with possible methods for fi ghting the ...

A földrajzi folyóiratok a tudománymetria mérlegén ABSZTRAKT A folyóiratok kvalitásai mérésének eszközrendszere közül az Impact Factor a legismertebb. A tudományos közéletben csak kevésbé ismert, hogy egyéb lehetőségek is rendelkezésünkre állnak. A nemzetközi szintű folyóiratminősítésben döntő szerepet játszó lehetőségek közül írásunk keretében a Journal Citation Report (JCR-index), valamint az Eigenfactor, továbbá a Scimago Journal & County Rank (SJR-index) és Hirsch-index, az Index Copernicus, rendszerére alapozva végezzük el a geográfiai folyóiratok rangsorolását, különös tekintettel az egyes régiók és országok teljesítményére. A folyóiratminősítő rendszerek adatait kiegészítjük az Ulrichsweb, valamint a Directory of Open Access Journals (DOAJ) geográfiára jellemző információinak bemutatásával, valamint a diszciplína-specifikus GeoBase szakirodalmi adatbázis elemzésével. Empirikus kutatásunk eredményei azt mutatják, vannak folyóiratok, amelyek az egyik, és vannak olyanok, amelyek más szempontok mentén mutatnak kiemelkedő teljesítményt. Ezért a többféle mutatórendszer alkalmazása jóval reálisabb és egyben differenciáltabb képet fest a szakfolyóiratok valós értékeiről, minőségéről és az azokban publikáló szerzők teljesítményéről is.

The paleo-karsts in the Western Desert of Egypt hold significant scientific, cultural, historical, and touristic value. These rarely known features could be used in various aspects of life, including geology, architecture, archaeology, paleontology, and tourism. Deserts have played a significant role in Earth's development, with nomadic tribes and civilizations interested in history, geography, and ecology. Recent discoveries of Stone Age tools in some caves have further fueled interest in ancient human habitation in arid desert caverns in the southern portion of the Western Desert of Egypt. Geomorphology studies earth surface-process relationships to improve land and water resource management. It aids in understanding caves in Egypt's western desert and evaluates tourism prospects near historical paleo karst caves. Landforms record past and present processes, making their form and pattern crucial in geomorphological studies. This paper is intended to identify the geomorphological characteristics of the caves of the Egyptian Western Desert and the extent of their use for human purposes.

Water springs have a long history of human
appreciation, providing accessible drinking
water and shaping human settlements into
green oases. They have also influenced cultural
perceptions and hydrogeological studies.
However, they have received little attention
from geoarchaeologists. This study investigates
the geological, geomorphological, and
geoarchaeological attributes of ancient water
springs in the Eastern Desert of Egypt, which
were crucial to ancient human settlements
and mining activities. This paper investigates
the geoarchaeological record of springs in
the Eastern Desert of Egypt, focusing on the
Water Temple and Kanais Temple. Fieldwork,
geoarchaeological analysis, and sediment
testing help understand climate change and
carbonate soil features. The Eastern Desert of
Egypt, characterized by the Red Sea and Nile,
is home to natural water springs and ancient
settlements. To accurately predict seasonal
spring water flow, local driving forces must be
considered when applying a regional model.
This research aims to identify historic water
systems in Egypt's Eastern Desert and their
location and mapping. It also examines the need
for further research and exploration. Despite
the dry desert landscape's challenges, most sites
are easily identifiable during vegetation or rain.

Thanks to recent developments in Internet editorial information sharing, a prototype of Lombardy caving reference bibliography and virtual library is proposed. It relies on the following components: -the Google Earth© tool as a user interface, in order to position caves on the land and as a starting point toward bibliographic queries; -static generation of web pages representing single caves bibliography and references to titles; -Internet references (URL) pointing to specific titles available in the Internet, so as to quickly browse them. Presently, the Lombardy caving bibliography collects 4400 titles related to 4100 caves. 700 titles are freely available in the Internet. Problems and potential developments are discussed.

This is the discovery and salvage of a fossil site in Cueva Vientos, located between Ciales-Florida municipalities in Puerto Rico. It was discovered by chance and it was needed to save the material which will end at the Museo de Historia Natural de Puerto Rico in Aguadilla.

New radiometric dates from seven cave bear sites in Germany were achieved during the last two years. The dates were obtained for four sites from bone samples, for one site from two stalagmites and from another site from charcoal and bones. The bones and the charcoal have been dated with the AMS 14 C-method and the stalagmites with the TIMS-U/Th-method. Sites are briefly described and all dates with their analytic values are presented and discussed in methodological and paleoclimatic context. Radiocarbon ages were calibrated using calPal2004 (www.calPal.de) and paleoclimatic interpretation was made by correlation with the GISP2 ice core δ 18 O-curve , GI = Greenland Interstadial of the GIPS2 ice core. De nouvelles dates radiométriques ont été obtenues pour sept gisements d'Allemagne au cours des deux dernières années. Pour quatre sites, les dates ont été obtenues sur ossements, pour un site sur deux stalagmites et pour un dernier sur charbons de bois et os. Les ossements et les charbons de bois ont été datés par AMS C 14 et les stalagmites par TIMS-U/Th. Les gisements sont brièvement décrits et l'ensemble des dates et leurs valeurs brutes sont discutés dans une perspective méthodologique et paléoclimatique. Les âges radiocarbones ont été calibrés avec calPal2004 (www.calPal.de) et les interprétations paléoclimatiques ont été corrélées avec la courbe δ 18 O de la séquence glaciaire GISP2 . GI = Greenland Interstadial de cette carotte glaciaire.

This study proposes a holistic analysis of the interactions between anthropogenic and natural processes in Sete Lagoas, Minas Gerais, emphasizing the socio-environmental impacts of urban and industrial development on a karst geological context. Centered on a key question that seeks to understand how natural processes, especially those related to the hydrological-karstic context, influence and are influenced by human occupation in the territory and urban development, this work delves into the mutual pressures between society and the environment. To achieve this, the research adopts an interdisciplinary approach that integrates human sciences and earth sciences, using technical-scientific data analysis methods, historical and sociocultural surveys, and the correlation of this information to construct a dialogic perspective. This dialogue between scientific knowledge and local wisdom aims to explore local perceptions regarding the exploitation of natural resources and the implications of land use in a karst context, recognizing the limitations and challenges of achieving sustainable coexistence between humans and nature. The results indicate that the interaction between urban development and the karst environment generates a system of mutual pressures: while the karst influences the territorial occupation process, urban development imposes a burden on the karst, intensifying the exploitation of natural resources unsustainably. This imbalance contributes to the intensification of geological issues and compromises residents' quality of life, directly interfering with the local environmental dynamics. It was also observed that, despite the population having an intuitive perception of its participation in this system, a broader understanding of the interdependence between society and the environment remains limited. The research concludes that scientific knowledge should transcend academic boundaries, promoting an effective dialogue with the local community and institutions to foster environmental awareness practices and encourage sustainability commitments among public and private sectors. Valuing diverse perspectives may be a promising path to promoting a more balanced and sustainable relationship between society and the environment.

En este trabajo, se presentan los resultados del análisis palinológico de las muestras tomadas en uno de los perfiles del sondeo estratigráfico de la Cueva de San Bartolomé (Sierra de Cameros, La Rioja). Los niveles estudiados coinciden con una ocupación de la Edad del Bronce, en la que se aprecia, a diferencia el paisaje actual, un predominio de vegetación de clara influencia mediterránea.

En este trabajo, se presentan los resultados del análisis palinológico de las muestras tomadas en uno de los perfiles del sondeo estratigráfico de la Cueva de San Bartolomé (Sierra de Cameros, La Rioja). Los niveles estudiados coinciden con una ocupación de la Edad del Bronce, en la que se aprecia, a diferencia el paisaje actual, un predominio de vegetación de clara influencia mediterránea.

Cette thèse n'est pas seulement le fruit de plus de trois années de travail, c'est aussi l'aboutissement de nombreuses rencontres et d'échanges. Je tiens donc à commencer ce manuscrit en exprimant toute ma reconnaissance à ceux qui m'ont fait confiance pour mener à bien ce projet. Mes remerciements s'adressent tout d'abord à Monsieur le Professeur Pierre POUCHAN, pour m'avoir fait l'honneur de présider mon jury. Merci également pour m'avoir fait partager un peu de votre savoir, pour toutes ces discussions et pour les fondements que vous m'avez enseignés. Soyez certains que je n'oublierai pas les trois grands principes dont vous m'avez tant parlé. Je tiens également à adresser ma gratitude à mes rapporteurs, Messieurs les professeurs Jacques MU-DRY et Jacky MANIA, pour avoir accepter de juger et critiquer ce travail. Merci également à Gilles POREL, Maître de Conférences, tout d'abord pour m'avoir donné le goût de l'hydrogéologie au cours de mes années universitaires à Poitiers, et pour avoir bien voulu examiner le travail que j'avais réalisé. Merci également à Philippe DUTARTRE, directeur du SGR Aquitaine du BRGM, pour avoir bien voulu faire partie du jury. A Alain DUPUY, Maître de Conférences, merci pour m'avoir encadré au cours de cette thèse. Vous avez toujours été disponible dès que j'en avais besoin et avez toujours veillé à ce que je puisse travailler dans les meilleures conditions possibles. Je m'estime sincèrement chanceux d'avoir eu un directeur de thèse tel que vous. Au-delà du travail, j'ai pu apprécier vos qualités humaines et j'ai appris de vous bien plus que de l'hydrogéologie. Au Professeur Jean-Marie MALEZIEUX, merci d'avoir accepté la direction administrative de cette thèse, et d'avoir veillé au respect des délais et des engagements. Je tiens également à remercier toutes les personnes de l'Institut EGID de l'Université Bordeaux 3 avec qui j'ai travaillé dans le cadre de cette vaste étude pluridisciplinaire. A Michel FRANCESCHI, merci pour m'avoir initié aux joies de la géochimie isotopique et pour avoir une fois de plus réussit à faire s'entendre chimistes et hydrogéologues. Que Carine GRELAUD et Philippe RAZIN soient assurés de ma profonde reconnaissance pour avoir consacré un peu de leur temps à m'aider à mieux comprendre toute la complexité de ma zone d'étude. Merci à Thomas CONDOM, pour l'aide que tu m'as apporté pour les différentes mesures effectuées en rivière. Tu m'as aidé à sortir la tête de l'eau au propre comme au figuré. Merci enfin à François LARROQUE pour avoir ouvert la voie à ce sujet et pour ta disponibilité pour répondre à toutes les questions que je pouvais me poser. En écrivant ces lignes je ne peux m'empêcher de penser à mes prédécesseurs, Ronan et Olivier D., qui ont su me montrer la voie à suivre. Je pense également à la génération à venir, Olivier C., Arnaud et Pierre, en leur adressant tous mes encouragements. Olivier C., merci encore pour le temps que tu as pris pour les relectures de fin de thèse, je te souhaite plein de réussite. Adrien sache qu j'ai énormément apprécié terminer ma thèse en même temps que toi. Merci également aux autres membres de l'Institut, je pense ici plus particulièrement à Franck, Alicia, Christine et Florence. Merci pour votre gentillesse et votre disponibilité.

La comprehension du fonctionnement hydrodynamique des grands complexes aquiferes necessite une bonne connaissance des reservoirs sollicites. Au sein de ces ensembles, l'influence des structures geologiques de grande extension reste mal connue. La structure de Villagrains-Landiras, limite meridionale du systeme aquifere nord aquitain, sert ici de cadre pour etudier l'impact de ces structures sur l'alimentation de systemes aquiferes profonds. Differentes methodes, faisant appel a plusieurs domaines des geosciences (geologie, geophysique, hydrogeologie, hydrologie, geomorphologie, geochimie isotopique, ...) ont ete employees pour caracteriser le fonctionnement hydrodynamique de cette entite et etablir son role au sein du complexe aquifere nord aquitain. L'interpretation des donnees issues des prospections effectuees (sondages de reconnaissance, sismique reflexion) a aboutit a la revision de la geologie du secteur et des conditions de gisement des reservoirs rencontres. ...

In Mesopotamia, climate is regarded as an important contributing factor to major socio-cultural transformations. However, the scarcity of Holocene paleoclimate reconstructions in this region impedes analysis of potential climate-human interactions. Furthermore, current hydroclimatic scenarios for Mesopotamia are predominantly based on oxygen isotope (δ 18 O) proxy records from the eastern Mediterranean, whereas the paleoclimatic significance of δ 18 O remains debated. Here, we present a Holocene stalagmite multi-proxy record from Shalaii Cave in northern Mesopotamia. Based on stable isotope, trace element and strontium isotope measurements, our new Shalaii Cave record suggests that long-term changes in δ 18 O were influenced by multiple factors, such as δ 18 O changes of the source of moisture, amount and seasonality of rainfall. The Shalaii Cave trace element and strontium isotope records indicate rather dry conditions during the early Holocene and wettest conditions during the mid-Holocene. This mid-Holocene hydroclimate optimum at Shalaii Cave is in good agreement with other non-isotopic records from SW-Asia, such as pollen evidence for concurrent rapid forest expansion and peaking lake levels. The mid-Holocene hydroclimatic optimum is most likely related to an increase in the amount of spring precipitation related to the remote influence of the Indian summer monsoon (desert-monsoon mechanism) and spring insolation-driven weakening of the Arabian anticyclone. In particular the latter northward migration of the Arabian anticyclone in spring promoted a longer spring rainfall season.

The exposed stone blocks of soft carbonate rock, from which the pyramid is built, quickly develop a distinctive form and rock relief. The outer parts of the blocks are often undercut into overhangs. On their upper parts, a protective crust forms through rock dissolution and rapid recrystallization under the influence of occasional rain and seeping water, shielding the rock from wind erosion and dissolution. This crust, in turn, is dotted by small pits, whose bare surfaces remain exposed to wind erosion, allowing them to expand and grow deeper. In the lower sections, where the rock is fully exposed, wind erosion primarily carves out larger cups and channels. A thin crust may occasionally form over these sections, but tends to flake off quickly. This process suggests rapid karstification and the ongoing disintegration of the stone blocks.

Közismert, hogy a mediterrán országok varázsát a változatos tájak, a kellemesen m eleg éghajlat, a z örökzöld növényzet, a z antik világ kultúrájának em lékei adják. Akik a mediterrán területek természeti, társadalmi adottságait, kulturális értékeit kívánják közvetlen tapasztalás útján megismerni, vagy akik kikapcsolódásra, pihenésre vágynak, gyönyörködni akarnak a kopár hegyek lábánál hullám zó olajés narancsfaligetekben, égre mutató ciprusokban, a tengerpartpálmás, oleanderes sétányaiban, azok nagy kedvvel, lelkesedéssel keresik fe l a napfényes D é l-Európa országait. A mediterrán országok történelmük, etnikai és kulturális vonásaik, különösen éghajla tuk és növényzetük, jellegzetes mezőgazdaságuk révén sajátos részét képezik a konti nensünknek. A mediterrán Európa három nagy félszigetre tagolódó területe csaknem egész terje delmével Dél-Európához tartozik. Határa az északi szélesség 30. és 45. foka, nyugati hosszúság 10. foka és a keleti hosszúság 37. foka között jelölhető ki. E földrajzi koordi náták által határolt területeken alakult ki a mediterrán éghajlat. Legjellegzetesebben a Földközi-tenger mentén, a Mediterráneum partvonalán fejlődött ki, innen kapta az elne vezést is. Atöbbi kontinensen előforduló mediterrán éghajlat összesen nem éri el a Föld közi-tenger nagyságát. A Földközi-tenger mentén az ókorban kialakult nagy birodalmak létrejöttében valószí nűleg szerepe volt a kellemes mediterrán éghajlatnak. E területek kulturtörténeti jelentő sége is indokolja, hogy a mediterrán éghajlat jellemvonásait a Mediterráneum alapján mutassuk be. Általános jellemzője ennek az éghajlatnak a meleg, csapadékszegény nyár, az enyhe, szinte fagymentes, csapadékos tél. A hőmérséklet évi alakulása alapján itt négy évszak váltja egymást. Ezek hosszúsága azonban nem egyforma. Leghosszabb a nyár: délen (30-38. fok között) 5-6, északon (38-43. fok között) 4-5 hónap. Á té l 3-4, a tavasz és az ősz 1,5-2 hónapig tart. A Mediterráneum a kontinens legmelegebb része, az évi közép hőmérséklet 12-20 C között ingadozik. (1. táblázat)(Ki utóbbi érték megközelíti a trópusi öv évi átlaghőmérsékletének határértékét, amit az övezet jellemző növényének, a pál mának Dél-Európában való megjelenése is bizonyít. Az évi hőmérséklet a Földközi-tenger környékén viszonylag nagy, 10-20 "C, a hideg tengeráramlásoktól érintett vidékeken 12 "C-nál kevesebb. A napi hőingás a nyári hóna pokban a legnagyobb, de az évi hőingadozást nem éri el. Az évszakok igen élesen különböznek egymástól. Legkellemesebb és legszebb a ta vasz, amely márciussal kezdődik. A nyár májustól augusztus utolsó harmadáig tart. A nagy hőség júniusban jelentkezik, s augusztus végén szűnik meg. Ez idő alatt igen ritka

Bungonia Caves are renowned for their high levels of foul air. As early as 1900 a report by Oliver Trickett (Trickett, O., 1901) mentions the presence of foul air which prevented the full exploration of “Bungonia Cave” (now known as Grill Cave B-44). During 1923, foul air caused Ayre and Jones along with others, to mount a concentrated effort to excavate the
Efflux (B67). The work being initially financed by the Goulburn Chamber of Commerce. This was the first of many attempts to drain the sumps of water and thus flush foul air from the lower passages of some caves.

Certainly one could spend much time researching reports by these early speleologists who ventured deep into the unknown cavities of this subterranean world. Many were driven back by the effects of foul air, others undertook scientific studies to try and determine the source of the gasses. Possibly the first to study foul air was Burke during the early 1950’s. He collected air samples from Drum Cave and Putrid Pit and analysed them with a Haldane gas analysis unit. Over the years thousands of gas samples have been taken by numerous researchers and their analysis recorded. Study and speculation on the origin of the cave atmospheres has been a contentious issue for many years and no doubt will continue to be a hot subject for many
years to come given the complexity of possible scenarios which differ from cave to cave. One should also bear in mind that not every cave at Bungonia contains foul air and levels in those which do, may change from day to day or even in a shorter time frame. However potentially lethal concentrations of foul air have been recorded in isolated pockets of a few caves.

One may well ask; what exactly is foul air, how is it life threatening to humans, where do the gasses come from, how can I detect it without sophisticated equipment and what are some basic safety tips? This chapter will cover these questions in layman terms so that the average caver can have an appreciation of the hazards they may face below ground at Bungonia.

En un acte solemne, i en presència de les principals autoritats, el 22 d'octubre de 1989, a la Sala d'Actes del Museu de Vilafranca del Penedès, la presidenta de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) i directora de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, la Srta. Teresa Basora Sugrañes, llegeix els mèrits contrets al llarg de tota la seva carrera professional, no tan sols el de la seva molt destacada tasca académica, universitària (botànic de la Universitat de Barcelona - UB) i investigadora de primer nivell com a cap de la Secció de Botànica (mèrit principal que hi consta en el diploma de la medalla d'honor), sinó també, i això va ser llegit des de la taula de la presidència, com a una menció extraordinària pel Jurat del Reglament d'Honors i Distincions, i per la presidenta de l'IEP, també com a mèrit extraordinari en ser un dels membres cofundadors, i cap de la Secció de Botànica de l'IEP. En conclusió, per votació unànime i atorgament del Jurat dels Reglaments d'Honors i Distincions de la institució, i per aprovació unànime del Ple de la Junta Directiva i de la Presidència de l'IEP, es concedeix, i s'imposa pública i solemnement, al Prof. Dr. Josep Antoni Herrera Sancho la màxima condecoració de la institució catalana, la Medalla d'Honor, durant la celebració de l'Assemblea General anual de l'Instirtut d'Estudis Penedesencs (IEP) del urs 1988-1989.

En el segon document adjunt s'annexa el diploma que acredita la concessió al Prof. Dr. Josep Antoni Herrera Sancho de la Medalla d'Honor de la institució catalana (veure la publicació en Academia.edu titulada: "Medalla d'Honor al Prof. Dr. Josep Antoni Herrera Sancho de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP)", publicat a la Revista Gran Penedès, núm. 62, març 1999, que edita l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP). Vilafranca del Penedès. Revista bimestral d'informació comarcal "Gran Penedès".)

El Prof. Dr. Josep Antoni Herrera Sancho és un investigador, primer (1970 - 1977) de la Secció d'Arqueologia i la Secció d'Espeleologia (científica) del Centre d'Estudis dev la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, centrat principalment en el massís de Garraf i resta del Penedès. Durant el període 1977 - i fins l'actualitat, com a cap de la Secció de Botànica de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP), a on també ha desenvolupat les seves investigacions principals sobre el massís de Garraf i altres indrets del Penedès.
Ha estat el promotor, des de les dues institucions anteriors, de la protecció del medi natural, i també de les diferents declaracions d'espais naturals protegits al Penedès, en les quals també ha estat l'encarregat dels estudis del medi físic i socioeconòmic per part de la Diputació de Barcelona.
Va guanyar al Museu de Vilafranca del Penedès el primer Premi Sant Raimon de Penyafort amb l' "Estudi ecològic del massís de Garraf", i també va ser l'encarregat pel govern municipal de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú al 1978, de la redacció del voluminós estudi "El futur Parc Natural del Garraf", que va ser traslladat a la Diputació de Barcelona al Servei de Parc Naturals.
També col·labora actualment amb la Diputació de Barcelona per la definitiva i futura protecció del massís de Garraf com a nou Parc Natural de Catalunya.
El Prof. Dr. Josep Antoni Herrera Sancho, ha estat des de l'any 1974 una de les veus científiques i tècniques més crítiques contra l'enorme abocador de residus urbans del massís de Garraf i la seva gestió (vegeu la revista "Gran Penedès", de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP), núm. 58, de març de 1998, pàgs. 36 i 37). No en va, el 1974 ja va formar part de la comissió científica d'experts de la Universitat de Barcelona (UB) (facultats de Biologia i de Geologia) en desaconsellar a l'Ajuntament de Barcelona (llavors titular i constructor d'aquest mega-abocador de residus) l'obertura d'un abocador en un terreny força carstificat i tectonitzat com és el massís de Garraf, mereixedor, com així es va reconèixer a l'any 1986, de la figura de protecció sota la declaració d'un nou Parc Natural. El Prof. Dr. J.A. Herrera Sancho, llavors Cap de la Secció de Bioespeleologia de la delegació a Vilanova i la Geltrú de l'escola del Dr. Francesc Español i Coll, director del Museo de Zoologia de Barcelona, va ser el ponent al IV Simpòsium de Bioespeleologia, celebrat a Barcelona el 1974, amb la comunicació: "L'abocador de brosses del Garraf i les seves possibles conseqüències bioespeleològiques", com a representant de la molt activa Secció d'Espeleologia Científica del Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Les comunicacions d'aquest simpòsium es varen publicar a Barcelona, el mateix 1974 (vegeu la publicació del mateix autor a Academia.edu), per l'escola Catalana d'Espeleologia i el Grup espeleològic Pedraforca.
A més, el Prof. Dr. J.A. Herrera va preveure, el 1974, amb visió científica i molts coneixements tècnics en grans abocadors (tema de la seva Tesi Doctoral, en Enginyeria Ambiental, al 2006 a la Universitat Politècnica de Catalunya - UPC) els problemes de les emanacions de biogasos, sobretot de gas metà, i per altra banda la contaminació per lixiviats de l'abocador de tots els aqüífers del massís de Garraf, les seves aigües, rius i llacs subterranis càrstics, i els pous d'abastament d'aigua potable de molts municipis a la vora del massís de Garraf.
Llegiu amb deteniment aquesta publicació per obtenir una visió tècnica i científica molt ajustada a la realitat de la gran contaminació provocada pel gran abocador del massís de Garraf
També us recomanem la lectura en Academia.edu, sobre el mateix tema, de la publicació titulada: ""La Falconera contaminada" (Riu subterrani del massís de Garraf. Autor: Carlos Martín Mateo. Nota de la Redacción de la revista: Prof. Dr. Josep Antoni Herrera Sancho (IEP))" Revista Gran Penedès, núm. 71, març 2001.
El dimarts 13 de febrer del 2001 va tenir lloc, al nou segon Centre de Documentació del Parc Natural de Garraf, situat a l'Arxiu Històric Comarcal de la Generalitat de Catalunya a Vilanova i la Geltrú, en l'emblemàtic edifici del castell de la Geltrú, l'acreditació dels vocals en la renovació dels càrrecs electes de la nova legislatura, municipal i comarcal, de la Comissió Consultiva del parc Natural de Garraf, i l'elecció del seu únic alt càrrec directiu previst al Reglament pel procediment de votació al Ple: la vicepresidència.
Durant l'acte va ser escollit per votació unànime de tots els vocals el nostre consoci i membre fundador, actual responsable de la Secció de Botànica i representant històric de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) a l'esmentada Comissió des de la seva fundació a l'any 1986, el vilanoví Prof. Dr. Josep Antoni Herrera Sancho.
La Comissió, de caràcter consultiu, assessora el Consell Coordinador del Parc Natural de Garraf, constituït pels alcaldes dels municipis afectats pel Parc, conjuntament amb la direcció i Serveis Tècnics del parc i el diputat president de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, administració que gestiona dit espai natural. Entre les funcions del nou vicepresident figura la substitució del diputat president de l'Àrea d'Espais Naturals en la Comissió en aquelles situacions en què sigui necessari.

Les interprétations symboliques des manifestations artistiques préhistoriques, ne sont que des hypothèses plus ou moins brillantes basées sur des relevés complètement caducs. L’étude de la figure du “renne-sorcier” de la Grotte des Trois Frères pose les bases d’une réflexion où l’anatomie des espèces, le comportement animal, les résultats de la paléogénétique, se révèlent des outils précieux pour rationnaliser cet art.

4t Cicle de Conferències d'Hivern de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) a Vilanova i la Geltrú, expedició organitzada pel Prof. Dr. Josep Antoni Herrera Sancho, cap de la Secció de Botànica de l'IEP. Dissabte, 22 d'abril de 1989.
Aquests tres importantíssims enclavaments de l'Alt Empordà, i degut a la seva riquesa biològica i interès ecològic, seran tractats en aquesta sortida de forma interdisciplinària en tots els seus aspectes, geogràfics, històrics, geològics, botànics i faunístics (principalment ornitològics), entre d'altres.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Des de Roses fins al Cap de Begur s'estén una amplíssima costa baixa interrompuda únicament, entre l'Escala i l'Estartit, pel massís calcari del Montgrí. Es generen d'aquesta forma, dues dilatades platges: part del nord de l'Escala, la corresponent a la badia de Roses i, per la part del sud de l'Estartit, l'anomenada platja de Pals; entre ambdues, un bon fragment de costa brava. A la badia de Roses desemboquen la Muga i el Fluvià, i a la platja de Pals moren el Ter i el Daró. Aquests quatre rius, i encara d'altres cursos menors, han generat dilatades planes al·luvials i un sistema d'aiguamolls litorals (les "llaünes" o "llaunes" en la terminologia local) prou interessants.

El Parc Natural del Cap de Creus constitueix la porció més feréstega i septentrional de la Costa Brava, integrat per foscos esquists i pissarres cambro-ordovicians, generadors de petites platges codoloses. Hi predominen els esquists cristal·lins foscos intruïts per masses blanques de pegmatites que reforcen el caire pintoresc del paisatge i accentuen les formes d'erosió diferencial: la sumarietat de la vegetació i la intensitat i freqüència dels vents dominants (tramuntana) fan, en efecte, que els nombrosos afloraments presentin formes d'erosió de gran bellesa. La zona del Cap de Creus ofereix la seqüència més completa de les roques més antigues que afloren a Catalunya i que estan sotmeses a un metamorfisme de tipus regional del qual es poden observar tots els graus (pissarres, fil·lites, esquists, quarsites, marbres, amfibolites, gneis, milonites, etc.), així com minerals metamòrfics (andalusita, sil·limanita, diotena, cadienita, granat, estaurolita, turmalina, etc.) Finalment, el litoral nord ofereix la zona més espectacular, a nivell mundial, de zones de cisalla i roques milonítiques en terrenys esquistosos.
El Parc Natural de les Illes Medes,...

HAL is a multi-disciplinary open access archive for the deposit and dissemination of scientific research documents, whether they are published or not. The documents may come from teaching and research institutions in France or abroad, or from public or private research centers. L'archive ouverte pluridisciplinaire HAL, est destinée au dépôt et à la diffusion de documents scientifiques de niveau recherche, publiés ou non, émanant des établissements d'enseignement et de recherche français ou étrangers, des laboratoires publics ou privés.

The existence of traditional arts today serves not only as a cultural identity of a region but also as a dynamic force that influences the life and values of the local community. Traditions that are rooted in a particular area emerge through a long historical and cultural journey, eventually becoming systems of belief and habitual practice. The shared perspectives and local mythologies that form the basis of these traditions often reflect the creativity and local genius of the community. One such revitalized tradition is Mebuug-Buugan in Adat Kedonganan Village, Kuta District, Badung Regency, Bali, which was reconstructed in 2014 after being absent for nearly 60 years. The aim of this study is to explore the philosophical and social meanings embedded within the Mebuug-Buugan tradition, and to assess how it embodies the principles of local wisdom, especially in relation to Tri Hita Karana, the Balinese philosophy of harmonious living. Using a qualitative descriptive method, this research relies on data gathered through observation, interviews, and document studies related to the tradition's implementation, symbols, and community participation. The analysis reveals that Mebuug-Buugan, a mud-based ritual conducted in mangrove areas after the Nyepi celebration, is not merely a traditional game but a symbolic act of self-purification, environmental harmony, and social cohesion. The ritual's reconstruction has strengthened the community's cultural identity, revitalized environmental awareness, and reestablished social harmony rooted in ancestral values. In conclusion, Mebuug-Buugan is a valuable cultural expression that reflects deep spiritual and ecological meanings. Its revitalization affirms the resilience of Balinese traditions in the modern era and highlights the importance of preserving local wisdom through collective community action.

The researches made by our team have in view the bio-morphometric study of some brown trout populations. We aimed, on the one hand, to see the geographic and reproductive isolation impact and, on the other hand to highlight the environmental factors' influence on morphological features in this species. The researches have in view three aquatic basins, known as sanctuaries of the brown trout, respectively Someş, Criş and Arieş. For the morphometric study were taken in calculus 14 body dimensions, which allow to analyze on scientific basis the intra-specific variability degree, to which we add also the estimation of some meristic features (number of red or black spots). All data were statistically processed using modern methods thereby the interpretation errors to be more reduced. The results are presented in tables included in our paper.

Obra enciclopèdica botànica i etnobotànica sobre les plantes medicinals, remeieres i aromàtiques presents al Penedès, i que abasta tots els territoris de l’actual divisió administrativa de la vegueria del Penedès, una part dels antics territoris del Penedès històric anteriors al segle XX, i que abans de l’aprovació definitiva de l’actual vegueria (9 de febrer de 2017) es coneixien sota la denominació genèrica Gran Penedès.

Aquesta obra inicia el seu treball de camp (recol·lecció, identificació, i distribució geogràfica de cada planta) a l’any 1970 i fins l’any 1977 dins de la Secció de Ciències Naturals del Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, sota l’autoria del seu Cap de Secció, el botànic Prof. Dr. Josep Antoni Herrera Sancho. Des del 1977, el mateix autor, ja va continuar posteriorment la seva exploració i recol·lecció de plantes medicinals del Penedès creant i dirigint la Secció de Botànica de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) a Vilafranca del Penedès, i fins l’any 2001.

La seva publicació s’inicia al desembre de l’any 1991, en el núm. 27 de la revista Gran Penedès, en forma de fascicles col·leccionables de gran qualitat (en paper mate de gran gramatge, i de color groc per evitar l’enlluernament durant la seva lectura a ple sol en les sortides botàniques de camp) i dins de la publicació de la revista mensual “Gran Penedès” que editava entre els anys 1977 i 2001 l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) a Vilafranca del Penedès.

Fins a l’actualitat només s’ha publicat una petita part, malgrat l’autor continua incansable en el seu treball de camp d’exploració i recol·lecció botànica de les plantes medicinals de la vegueria del Penedès, amb la voluntat que la institució, l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), continuï amb la seva posterior publicació.

Dades legals de la revista a on es realitza la primera publicació:
Gran Penedès
Institut d’Estudis Penedesencs
Núm. 27, any 6, desembre 1991 – gener 1992
Butlletí Informatiu de l’Institut d’Estudis Penedesencs
NIF: G-08885311
L’edita: Junta Directiva
L’imprimeix: Gràfiques Llopart. Sant Sadurní d’Anoia
Dipòsit legal: B-33.990-86
Tirada: 1.300 exemplars
Redacció i administració: Institut d’Estudis Penedesencs (IEP)
Carrer del Caputxins, 7, 1r. 08800 Vilanova i la Geltrú
Cap de redacció: Francesc Xavier Virella i Torras
Disseny gràfic: Joan Cruañes i Ràfols
Corrector lingüístic: Xavier García Soler
Autor del text: Prof. Dr. Josep Antoni Herrera Sancho
Autors dels dibuixos, mapes, esquemes, fotografies, etc.: els seus respectius propietaris. Totes les imatges, dibuixos de plantes, plànols, etc. que aquí es reprodueixen i es publiquen compten amb els corresponents permisos de reproducció, únicament per a aquesta revista d’aquest institució penedesenca, tant dels seus autors com de les seves editorials, tramitats des de l’any 1977 i posteriors, pel mateix Secretari General de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), i alhora també Cap de Redacció de la revista Gran Penedès, Sr. Francesc Xavier Virella i Torras.

Two new species of the freshwater cyclopoid copepod genus Acanthocyclops Kiefer, 1927 are described from ponds in the state of Aguascalientes, Central Mexico. The first species, A. caesariatus sp. nov. differs from its congeners by a unique combination of characters including 17 segmented antennules, the inner margin and dorsal and ventral surfaces of the caudal rami being strongly hairy, the coxal plate of leg 1 with rows of long spines, the caudal ramus 3.8 times as long as wide, and the dorsal seta about 1.5 times as long as caudal rami. The second species, A. marceloi sp. nov., has a relatively weak pilose pattern on the inner margin of the caudal rami, but these are covered with spinules arranged in symmetrical patches ventrally and irregularly on the dorsal surface; the length/width ratio of the caudal rami is 3.3. As in the other new species, the coupler of leg 1 is armed with spinules, but with a different pattern. Both new species resemble other forms with 17 segmented antennules and hairy caudal rami such as the North American A. carolinianus Yeatman and the European A. gordani Petkovski. The discovery of these new species in Central Mexico, which are both related to Nearctic forms, seems to be a result of radiation of these northern forms into Neotropical areas; the diversity of this genus in Middle America is underestimated and deserves further study.

The difficulty of sharing geologic and geographic karst information is well documented. While there is a significant body of internationally accessible literature, important works are largely unknown or inaccessible. Some of the more difficult documents to access include maps, databases, technical reports, graduate theses or dissertations, images, video, and government publications. Also, karst related documents published in lessaccessible languages are hard to access or find—especially those published prior to ...

Effective stewardship of caves and karst areas requires access to and efficient analysis of a diverse range of information. Vital data are scattered throughout specialty mainstream journals, which even for a single project could include fields such as ecology, hydrogeology, contaminant transport, toxicology, engineering geology and law. Additionally, volumes of crucial information often lie in difficult-to-find gray literature. Management recommendations and decisions should be based on assessments of state-of-the-art information, but fall short when important patterns and relationships are overlooked. The Karst Information Portal (KIP) offers a solution to these problems. Conceived in 2005 and launched in June 2007, KIP grew as a partnership among the

Leopoldamys neilli is a Murinae rodent endemic to limestone karst of Thailand and the Lao PDR, but its ecology and the reasons of its endemism to karst are still totally unknown. The aim of this pilot study was to examine the plant composition of the diet of L. neilli at the level of order and family using DNA for molecular identification and to compare it with two other forest-dwelling Leopoldamys species, L. herberti and L. sabanus. A 202bp fragment of the rbcL gene was amplified and sequenced for twenty-three fecal samples of the three species using 454 pyrosequencing. We successfully identified a total of seventeen orders and twenty-one plant families, corresponding to thirty-three putative species, in the feces of these three Leopoldamys species. Solanaceae were the most common plants in the diet of L.neilli regardless of the region and sampling season, and they were also present in feces of both L. herberti and L. sabanus. The Araceae, Fabaceae, and Apocynaceae families were also identified in feces of L. neilli collected in various regions of Thailand and at different seasons. Plants of the Oleaceae family are consumed by both L. herberti and L. sabanus but were not found in the diet of L. neilli. Further improvements of the study, such as the use of additional genes, the creation of a reference collection, the microhistological examination of plant fragments to determine which parts of the plant are consumed, and the analysis of the animal diet of Leopoldamys are suggested to enhance the quality and accuracy of the results obtained.

La garriga (Quercetum cocciferae) és una comunitat secundària o de degradació de la vegetació clímax al massís de Garraf i és constituïda per un matollar o comunitat arbustiva baixa, densa, punxent i impenetrable, on domina el garric o coscoll (Quercus coccifera). Procedeix normalment de la degradació de l'alzinar litoral. Molt sovint, amb el nom de garriga es designa qualsevol matollar dens i poc alt, però nosaltres el farem servir en el seu sentit estricte.
Sense la intervenció humana, la garriga ocuparia indrets marginals de l'alzinar, sobretot en rocam calcari, a manera d'una sanefa que faria el trànsit d'aquests boscosa d'altres comunitats

3a SORTIDA BOTÀNICA: (30/10/1988)
All llarg de l'itinerari de l'ermita de la Trinitat (Vallcarca - massís de Garraf) es recorren i s'herboritzen exemplars en les següents formacions vegetals:
- Estrat arbori: Pinedes secundàries de pi blanc (Pinus halepensis)
- Estrat arbustiu sota pinedes: Comunitats de brolles litorals calcícoles de romaní i bruc d'hivern (Rosmarino - Ericion). Es considera una mena de brolla arbrada amb molta insolació.
- Màquies litorals (Oleo - Ceratonion): Màquia de garric i margalló (Querco - Lentiscetum)

2a SORTIDA BOTÀNICA: (29/05/1988)
Al llarg de l'itinerari costaner marítim (muntanya baixa calcària) entre el port de Vilanova i la Geltrú i la desembocadura de le riera de Begues a Sitges.
- 1a comunitat a 15m dels esquitxos de les onades: COMUNITAT DE VEGETACIÓ HALÒFIL·LA DE ROQUISSAR LITORAL (Crithmo - Limonietea): Comunitats de limòniums i de fonoll marí (Reichardio - Crithmetum maritimi)
- 2a comunitat, més allunyada de la línea litoral que l'anterior, constituïda per un difícil i fragmentari mosaic d'algunes comunitats no pròpies del roquissar, però que s'introdueixen, entre les quals destaquen: COMUNITATS AHLÒFIL·LES DE MARJAL (Puccinellio - Salicornietea), però molt poc representada. També les Comunitats arenícoles de sorral costaner (Ammophiletea), també poc representades.

HERBARI DEL GARRAF:
- Visita i consulta a "l'Herbari del Garraf", dipositat a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol de Sitges (Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona), encomanat fa uns anys al Prof. Dr. Josep Antoni Herrera Sancho per la pròpia direcció de la biblioteca. Es tracta d'un herbari molt bàsic amb només les 65 espècies més representatives del massís del Garraf, encuadernades i plastificades per la consulta pública en 2 volums. També s'indiquen les principals propietats medicinals d'algunes d'elles. Està estructurat seguint els diferents tipus de formacions vegetals i comunitats botàniques més freqüents al massís de Garraf: COMUNITATS CLÍMAX: l'alzinar mediterrani i la màquia de margalló i llentiscle. Les COMUNITATS SECUNDÀRIES: la garriga i la brolla. Finalment la VEGETACIÓ LITORAL.

PARTICIPACIÓ AL SIMPOSI INTERNACIONAL DE BOTÀNICA "PIUS FONT I QUER" (Palau de Vidre dels Camps Elisis. Lleida. Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI). Diputació de Lleida. Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC):
Hi participen, amb diferents ponències, tres membres de la Secció de Botànica de l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP):
- María del Carme Barceló (Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona)
- Cèsar Blanché i Vergés (Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona)
- Josep Antoni Herrera Sancho ( Departament de Botànica. Facultat de Ciències Biològiques. Universitat de Barcelona)

El 24 d'abril de 1988 va tenir lloc l'expedició botànica a la riera de Jafre (massís de Garraf) i la 31 excursió a peu pel Penedès, organitzades i realitzades conjuntament, sota la co-direcció del Prof. Dr. Josep Antoni Herrera Sancho, cap de la Secció de Botànica, i d'en Joan Virella i Bloda, cap de la Secció d'Excursions a peu pel Penedès.
Un nodrit grup de més de 60 assistents van demostrar un notable interès, tant pel paisatge singular d'aquest feréstec racó càrstic i calcari del massís de Garraf, com per la seva vegetació mediterrània litoral que recobreix les vessants al llarg d'aquest fondo o riera càrstica.
Es va cercar les restes de vegetació dels antics alzinars, avui dia totalment  substituïts per pinedes secundàries de pi blancs (Pinus halepensis), a les vessants i obagues més humides de les Penyes de Can Marcé. També es va poder anar resseguint el paisatge vegetal arbustiu denominat màquia, ben conservada en certs indrets, encara preservats dels recurrents incendis forestals, i que donava la característica general de la cobertura vegetal del recorregut.
A les zones més afectades pel paorós gran incendi forestal que arrasà el massís de Garraf l'any 1982 , dominava una densa i impenetrable formació vegetal de garriga de rebrot, fortament punxent , i que es feia forta a tota la capçalera de la riera entre carbonitzats vestigis, esquelets de grans arbusts, que rebrotaven de soca. En certs llocs de poca pendent les formacions vegetals de brolles destacaven molt atapeïdes amb molta abundància d'estepes i brucs entre d'altres.
En petits racons totalment plans i amb sòl argilós vàrem trobar prats xerofítics, i fins i tot erms terofítics amb les seves espècies representants i dominants típiques.
Al volts de la Font Codina, destacava una vegetació típicament higròfila entre pollancres, joncs i canyes que es retallaven en fort contrast sobre la resta de la vegetació.

Karin Tak cave is located in the south-eastern end of the Lesser Caucasus (NE of the Armenian Highland). Development of the cave was related to the dissolution of Middle-Upper Jurassic limestone by meteoric water recharge controlled by pre-existing faults and fissures beginning in the Neogene. Geophysical studies of the cave, including by ground penetrating radar, have been conducted, and a map of the pit’s walls constructed showing the extent of the roof collapse breccia and of sediment deposits on the cave floor. The collapse material consists of chaotic limestone breccia and blocks. Careful analysis of cave floor sediments allowed the Late Pleistocene palaeoenvironment in the vicinity of the cave to be reconstructed. Analyses included integrated sedimentological studies (stratigraphy, grain size analysis) together with geochemical (X-ray fluorescence) and palynological observations. Pollen studies indicate the dominance of conifers (>60 % Tsuga sp., Pinus sp.) together with Fr...

RESUMO Em trabalho desenvolvido na gruta da Lavoura, Matozinhos, MG, foram avaliados aspectos topoclimáticos, a estrutura da comunidade de invertebrados e a estrutura trófica da cavidade. As coletas e medidas foram realizadas em março de 2000, em setores lineares de 25 metros por todo o conduto principal da cavidade. Em coleta visual encontramos organismos das ordens Araneae, Acari, Diptera, Lepidoptera, Psocoptera, Isopoda, Coleoptera, Polyxenida, Spirostreptida, Ensifera, Heteroptera, Homoptera, Hymenoptera e Neuroptera. A temperatura e a umidade variaram com a distância da entrada da caverna, com médias de 23,15 ºC, e 81%. Os principais recursos alimentares disponíveis a organismos detritívoros na caverna consiste de matéria orgânica vegetal, levada pela enxurrada ou pelo vento que se acumula na entrada da caverna. Depósitos de guano de morcegos hematófagos estão por todo o conduto principal da caverna. Além disso, água de percolação penetra na cavidade carreando matéria orgânica...

RESUMO Em trabalho desenvolvido na gruta da Lavoura, Matozinhos, MG, foram avaliados aspectos topoclimáticos, a estrutura da comunidade de invertebrados e a estrutura trófica da cavidade. As coletas e medidas foram realizadas em março de 2000, em setores lineares de 25 metros por todo o conduto principal da cavidade. Em coleta visual encontramos organismos das ordens Araneae, Acari, Diptera, Lepidoptera, Psocoptera, Isopoda, Coleoptera, Polyxenida, Spirostreptida, Ensifera, Heteroptera, Homoptera, Hymenoptera e Neuroptera. A temperatura e a umidade variaram com a distância da entrada da caverna, com médias de 23,15 ºC, e 81%. Os principais recursos alimentares disponíveis a organismos detritívoros na caverna consiste de matéria orgânica vegetal, levada pela enxurrada ou pelo vento que se acumula na entrada da caverna. Depósitos de guano de morcegos hematófagos estão por todo o conduto principal da caverna. Além disso, água de percolação penetra na cavidade carreando matéria orgânica...