Academia.eduAcademia.edu

Outline

Gausbert de Poicibot, "Be·s cuget venjar Amors" (BdT 173.2)

2010, Lecturae Tropatorum

Abstract

This paper offers a commentary and a new critical edition of Gausbert de Poicibot's poem "Be·s cuget venjar Amors", which apparently belongs to the genre of the 'mala chanso', that was particularly popular during the period that the Limousin poet was active. To abandon love enables the poet to recuperate reason and 'sen' and to justify, almost in didactic terms, his separation from the lady, thus clearly showing that he had so far sung the praises of a lady who was not worthy of receiving them. The song is also compared to other typical examples of the subgenre to which it belongs, such as "Si be·m partetz, mala dompna, de vos" by Gui d'Uissel (BdT 194.19), considered to be paradigmatic of the 'mala chanso' and probably familiar to Gausbert de Poicibot, though it will be pointed out that this poetic mode has roots in the work of troubadours of previous generations, such as Bernart de Ventadorn and Raimbaut d'Aurenga, whom Gausb...

References (45)

  1. CHNR 4 li blasmaua el (H ell) reprendia (R 4 reprendian)] ADIK li bla- smaua eil (IK eill) reprendia (D reprendia) | G la blasmaua (con ua in interli- nea) eill reprendia | T li blasmau ell reprendia | w li blasmaua el respudia. 5 ACDGHIKNR 4 Tw pero (DGHKR 4 pero) sim fetz (DGKNw fez) tan (ANTw tant) dhonor (ACDGIKNTR 4 w donor).
  2. ADGHIKNR 4 w que (GH qe) plus (G plus, R 4 pus) far no (w non) men (G men) podia] C quar plus far no men podia | T qe plus far nom podia. 7 ATw quar (AT car) non (w non) sen (AT sent) mal ni dolor] CNR 4 que non sen (R 4 sent) mal ni dolor | DGHIK car (D qar) no sen mal ni dolor. 8 ACw ni nom planc (w planh) si cum (w com) solia] DHGIK ni no planc (G plaing, I plaing, K plang) si cum (DHIK com, G cum) solia | NT ni non (N non) planc si com (N con) solia | R 4 ni men planc tant com solia. 9 ~ pueis a mon deschauzimen] ADGHIKNT puois (I pois, N pueis) ai mais de (GH de) iauzimen (D lausimen, GK iauzimen, H jausimen, T gausimen) | C pueys nay mai de iauzimen | R 4 pueis a mos deschauzimen | w puys amays de iauzimen. 10 ACDGHIKNR 4 Tw quel (GH qel, T cel) sen el entendemen (G en- tendemen, HT entendimen, w entendemen). 11 ACDGHIKR 4 T quem (ADG qem, T cem) tolc amors al venir] H qe me tolc amors al venir | N quem tolc amors al fenir | w quem tole amor al (la- cuna). 12 ACDGHIKNR 4 Tw ai tot cobrat al partir] H ai tot cobrarat al partir. II. 13 ADGHIKT Quaissi (ADGHIKT caissi, w quaysi) mentrepres (G mentrepres) folhors (ADHTw follors, G folors)] C quarssi mentrepres fo- lhors | N carsi mentremes follors | R 4 caissom entepres folors. 14 ADGHIKw quamors (AD camors, G qamors, H camors) me (A mi) forset mon (D mo, Gw mon) sen] | CN camors me (N mi) falset mon (C mon) sen | R 4 e amors me forset mo sen | T camor me forset mon sen. 15 ACDGHIKNR 4 Tw tan (ADT tant, N tant) quna desconoissen (G desconoissen) H desconoiscen KR 4 desconoisen, T desconoisent, w desconoycen).
  3. DHT amiei (DHT amei) per fort quar (DH qar, T car) crezia] A amiei mout fort car crezia | C amiei per so quar crezia | Gw amiei (G amei) per fort e crezia | IKNR 4 amei (IK amei, R 4 amey) per fors (N forç) e (IK et) crezia (N creçia).
  4. ACDHT quilh (DH qil, T chigl) agues (DT de pretz (DG prez, N preç, Hw prez, T pres) la senhoria (ADHN seignoria, G segnoria, IK seingnoria, T signoria). 19 ACDGHIKR 4 Tw Mas (w mays) er sui (C suy, DR soi) ses baillidor (G ballidor, w bayllidor, R 4 bailidor)] IK mas er sui ses ballidors | N mas es sui ses bailli dolor. 20 ACDGHIKNR 4 Tw e sai (R 4 w say) segre (N segr) dreita (G dreicha, R 4 w dreyta) via. 21 ACGHIKNR 4 w Doncs (ADGHT don, IK donc, R 4 w don) conosc IV. 37 CGIKNR 4 w Quar (GNR 4 car, IK qar) dels corals amadors] ADHT mas dels corals amadors. 38 ~ no deu creire neus sen] AT non deu nuils (T nul) creire a nuil (T nil) sen | G no deus creire nul sen | H no deu nuils crei a nuil sen | IK no (I
  5. de se- liey (G celei, w celley) en cui (Cw cuy) senten | IK de celeis (K celleis) en cui senten | HT de sidonz en qe senten | N des elleis en cui senten. 40 H que falhis (H failis) neus se falhia (H faillia)] ADT qe (A que) failla (T faillia) neus (A neis) se (A si) faillia (T faglia) | CGIKNw que (GK qe) falhis (G faillis, IKN faillis, w falhys) sitot falhia (GIK fallia, N faillia, w falhya) | R 4 que falhis e ditz folia. 41 ACDGHIKNTw ans (ADGHIKNT anz) deu lanta (IKN lancta, T ntza, w lonta) per (ADGIw per, H per) honor (T onor)] R 4 e pren lanta per amar. 42 ~ e per sen penrel folia] AD e per sen prendre (D prendre) il foillia (D fuillia) | C e per sen penrel folhor | IK prenre el sen per folia (K follia) | Gw o per sen prendrel (G prendrel) folia (w follia)
  6. | N e per sen pellrel folliu (corretto in follia) | R 4 e per sen pren la folia | T e per sen prendreill suoillia. 43 ACDGHIKNTw Per (ADGHIKT per) quieu (A qieu, DHT qeu, G qe, I queu, KN queu, R 4 qieu, w queu) ab (Gw am) ditz (AC digz, DGHN diz) de lauzor] R 4 per qieu (i soprascritta) ab ditz de lauzors. 44 ADGHIKNT lauziei (DH lausei, GN lauzei, T lausiei) lieis (DHIK lei, N leis, T liei) que (DHT qe, G qi) no (GN non, IK non) ualia] C lauziei lieis que nom ualia | R 4 lauzi lieis que no valia | w can uer leys qui non ualia. 45 ADGHIKNR 4 Tw tan (ADTw tant, R 4 tan) can (A cant, G qan, HK qan, I quan, R 4 can, T qant, w quant) lamiei (ADGH lamei, R 4 lamiey, w lamyey) coralmen] CN tan cum (N con) lamiey coralmen. 46 ACDGHIKNTw e sanc failhi (ADHIKN failli, T fagli) en menten] Gw e sanc falhis (G falis) en menten | R 4 e silh falhi anc en menten. 47 GIKw eram dic uer (G uer) ses falhir (IKw faillir)] ADHT aras dic uer ses faillir (T faglir) | C eran dic uer ses falhir | R 4 eus dic ver ses falh (er- roneo punto metrico dopo ver). 48 ACDGHIKNTR 4 w pel messonja (G mesonza, H mensoigna, I men- sonia, K mesonia, N mensonia, T mensoinha, R 4 messonja) penedir.
  7. V. 49 AHIKNR 4 T quom (AHIKNTR 4 com) nos (A nois, T nous) salua ni nos (T nous) sors] D com nos salua ni no sors | CGw com (C quom, G quoz) non (Gw non) salua ni non (Cw non, G no) sors (w fors).
  8. CGIKw del pecat (GIK pechat, w pecchat) que (Gw que) fai (w fay) quan (G qan) men (G men)] A del pechat qa faich qan men | DHT del peccat (T pecat) qom (T com) fai qan (D qan, T can) men | N del pechat can men | R 4 del peccat que fa cant men. 51 ACGIKNTw estiers (G esters, T estirs) mas (w mays) en uer (w ue)
  9. DH estiers (D esters) mas e uer dizen | R 4 estiers si non ver dizen | w estiers mays eu ue dizen. 52 ~ per que eu aitan dizia] ACT per qieu (C i soprascritta, T qeu) quar (AT car) antan dizia (T disia) | GHw per queu (w quieu car aitan dizia | D per qeu car autan disia | IK per queu car maitan dizia | N per queu car ancta dezia | R 4 per qiem quarelh tan damia. 53 AHT cum (A cum, HT com) fis (H fins) amics ses error (T eror)] CGIKNR 4 w cum (G com, IKw con) fis amans (C amans, GKN amanz, I amantz, in R 4 erroneo punto metrico dopo amans) per (GIKR per) error (I error) | D com fis amics ses erors. 54 ACDGHNTw lauzor (G lauzors, N lauzor, T lausors, w lausor) de
  10. G de) lieis (DGH leis, IK lleis, N llei, C lieys, w leys) que (G qi, HT qe, IKw qui) tot dia] IK lauisses delleis qui tot dia | R 4 lauzar de leis que tot dia. 55 DGHITw poignaua (G pungnaua, I pugnaua, w ponhaua) sa desonor (G deshonor, w deysonor) ] AT poignaua a sa desonor | CN ponhaua a deshonor | pugna sa deshonor | R 4 ponhauen sa desonor. 56 ADGHIKR 4 T en (HR en) luec (AGIK luoc, DH loc, T lioc) daisso (DHT daiso, G daizo) quar (AGIKT car, DH qar) mentia (G mentia, K men- tia, R 4 mentia)] CN en luec (N loc) de so quar (N car) mentia | w en loc de chocar mentia. 57 ACDHNR 4 T dic uer qil (C quilh R 4 quilh, T quill) non (CDHTR no) ual nien (R 4 nien) | G dic uer qe no ual neien | IK dic uer que (K qe) no ual ren | N dic uer car non ual nien | w dic ver que non val val nien. 58 ~ e sai que un pauc mespren] ACDHNT e sai qun (DN cun) pauc i spren. 59 CDHNT mas per (CDHT per) la colp escantir (DT esqantir)]
  11. AGIKw mas per la colpa escantir (IK escanir, w eschautir) | C mas per la colpa delir | R 4 mas per la cal pescantir. 60 CIKNR 4 w dei (CR 4 w dey) la uertat (IK uertatz, w vtat, R vertat) de- scobrir (I descobrir)] ADHT vuoill (D voil, H voill) la uertat descobrir (T descubrir) | G dey be ar la uertaz dir (be ar in interlinea). VI. 61 ~ Dona si eu•s dic folia] ATRw dompna (w dona) sieu (T seu) uos dic follia (A foillia, R 4 folia) | DH dompna (D domna) si uos dic follia (H fuillia) | IKG domna sieus uos dic follia (G folia, I folhia) | N dompna se- zieus dic follia. 62 ACDGHIKNR 4 Tw e vos la faitz (DG faiz, N fatz, R 4 fay, T faitç, w faz) eissamen (C eyssamen, G eissamen, N eisamen, T esiament, R 4 w eysa- men). 63 ACDHNR 4 T Aissi dechairetz (AH decairetz, D decairez, G descai- rez, N dezauzirez, T dechairetç, w dechayrem) breumen] GIKw aissi decai- retz leumen.
  12. CIKNw Quamdui (C quabduy, w quamdux) ponham (IK pugnam, N poignem, T poinham, w ponhan) al delir (N dellir)] ADHT samdui (D sam- doi, T sambui) poignam (D poinam, T poinham) al delir (D dellir) | G qam dui pugn al delir | R 4 samduy passam en delir. 65 ACDGHIKNR 4 Tw Vos ab (Gw am) far et (ACDGH et, NR 4 e) ieu (DGHIKT eu, R 4 yeu) ab (Gw am) dir (in w erroneo punto metrico dopo far). leu lai virera•l fre, / mas no dei, so•m ditz mos sens, / far per faillimen fail- lensa» (BdT 173.14, vv. 27-29). Per il significato del verbo falhir e per il tra- sferimento in ambito 'secolare' di un lessema caratteristico del vocabolario religioso rinvio a Raymond Gay-Crosier, Religious elements in the secular lyrics of the troubadours, Chapel Hill 1971.
  13. La variazione sinonimica blasmar-reprendre è tipica dello stile di Gausbert (cfr. nella stessa stanza i vv. 7 mal ni dolor e 10 sen-entendemen).
  14. L'espressione faire honor è in antitesi con il verbo venjar al v. 1 se- condo un artificio retorico largamente utilizzato nelle canzoni del trovatore. Per una possibile interpretazione della locuzione rinvio a SW ('Entschädigung leisten'). Per il vocabolo honor cfr. Glynnis M. Cropp, Le vocabulaire cour- tois des troubadours de l'epoque classique, Genève 1975, pp. 362-368. 9-10. pueis ... que 'dopo che, da quando, poiché'. Per l'uso di questa lo- cuzione, che introduce una subordinata temporale o causale, si veda Frede Jensen, The Syntax of Medieval Occitan, Tübingen 1986, § 866, 867, 869, 1009, 1019, 1021, 1070. Per il significato del termine deschauzimen scarso aiuto offrono i lessici: LR riporta le accezioni di 'impolitesse, outrage', PD di 'grossièreté, injure'. Nel Glossario a p. 169 Adolf Kolsen (Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh, Halle 1910-1935) traduce la parola con 'Rücksichtslosigkeit'. Risalendo alla base etimologica pare opportuno tradur- re con 'sconsideratezza'. L' analisi delle valenze semantiche dell'antonimo chauzimen (< CERNERE 'vedere, distinguere') è trattata da Cropp, Le voca- bulaire courtois des troubadours de l'epoque classique, pp. 177-80. Cfr. BdT 173.7, vv. 41-44: «Don ieu sui tan forsenatz / qu'ieu no puesc dir sen. / E s'ieu dic deschauzimen / contra vos, pois forsatz m'en».
  15. Variazione sinonimica. Il vocabolo sen presenta l'accezione primaria di 'ingegno, giudizio, talento'. Per le sue diverse sfumature si veda Dolores Koenig, 'Sen' / 'Sens' et 'Savoir', Bern Frankfurt 1973, p. 103. Per il lemma entendemen rinvio a Cropp, Le vocabulaire courtois des troubadours, pp. 217-220.
  16. Venir-partir è dittologia formulare che allude alla presenza-assenza di amore.
  17. folhors: parola-chiave di questo componimento (v. 13 e 29) appare sistematicamente contrapposta a sen. La lezione forset, rispetto a falset (CN), si accorda con il verbo tolc al v. 11.
  18. Cfr. dello stesso autore BdT 173.10, v. 16: «Mas ancar, Amors, no•m lais / qu'ieu vostres tortz no reprenda, / no ges per tal c'o entenda / que•m voillatz ges ben hueimais, / tan vos sai desconoissen».
  19. Il verso esemplifica chiaramente la tendenza di A ad intervenire sul testo banalizzando la lezione di partenza amiei per fort car crezia ('amavo moltissimo perché credevo'). Il passo è commentato in Maurizio Perugi, Le canzoni di Arnaut Daniel, 2 voll., Milano-Napoli 1978, vol. II, p. 539. Ray- nouard pone a testo la variante ridondante di C amiei per so car crezia. She- pard abbandona la testimonianza di A (amiei mout fort car crezia) e adotta la 41-42. Raynouard accorda la sua preferenza a R 4 : «e pren l'anta per ho- nor / e per sen pren la follia». 47. Il dativo etico è conservato in GIKw (β 2 +w).
  20. Variante adiafora in DHT (β 4 ). In A la forma verbale al passato (faich) poco si addice a una sententia.
  21. Il que dialefico è la causa del disagio che condiziona i testimoni. Propongo la lezione congetturale per queˇeu antan dizia. Car, riempitivo in- trodotto per sanare un'inesistente ipometria, è, come desumibile dai versi se- guenti, improponibile a livello sintattico. La zeppa doveva essere nell'archetipo, data la coerenza dei testimoni. 55. In CN manca il pronome possessivo sa (ponhavaˇa deshonor).
  22. ACDHNTR 4 w sanano un'inesistente ipometria con l'aggiunta del- l'avverbio i. GIKw (β 2 +w) ricorrono al comunissimo riempitivo ben con fun- zione avverbiale. In GIK (β 2 ) il predicato è, inoltre, riferito alla donna. G, in particolare, riporta la lezione e sa ben cum pauc mespren ('e sa bene quanto poco mi sbagli'). Le zeppe s'annullano a vicenda liberando la lezione d'ar- chetipo. Cfr. BdT 173.7, vv. 18-20: «Donc tem s'ieu mespren / que vos e mei chan plazen / en saretz trop meins valen».
  23. Raynouard adotta la variante di C (mas per la colpa delir). Il rimante delir, non solo è facilior rispetto ad escantir, ma è già presente al v. 64 («qu'amdui poignam al delir»). Sul rimante escantir si veda Andrea Poli, Ai- meric de Belenoi. Le poesie, Firenze 1997, p. 408, n. 6.
  24. Nel manoscritto G il verbo descobrir è sostituito con il banalissimo dir. L'ipometria (-2) è sanata dal ricorso ai comunissimi riempitivi be e ar. 61. Il verso è commentato in Perugi, Le canzoni di Arnaut Daniel, vol. I, p. 127. 62. e ha valore avversativo; per questo uso cfr. Jensen, The Syntax of Medieval Occitan, § 992.
  25. La dittologia far e dir, più raramente dir e far, è largamente diffusa ed è tendenzialmente impiegata in posizione di rima. Cfr. gli esempi raccolti in nota da Nicolò Pasero, Guglielmo IX. Poesie, Modena 1973, p. 230, n. 40. Università Ca' Foscari Venezia Nota bibliografica Manoscritti A Città del Vaticano, Biblioteca Apostolica Vaticana, lat. 5232.
  26. C Parigi, Bibliothèque Nationale, fr. 1592.
  27. D Modena, Biblioteca Estense, α.R.4.4.
  28. G Milano, Biblioteca Ambrosiana, R.71 sup.
  29. H Città del Vaticano, Biblioteca Apostolica Vaticana, lat. 3207.
  30. I Parigi, Bibliothèque Nationale, fr. 854.
  31. K Parigi, Bibliothèque Nationale, fr. 12473.
  32. N New York, Pierpont Morgan Library, 819.
  33. R Parigi, Bibliothèque Nationale, fr. 22543.
  34. T Parigi, Bibliothèque Nationale, fr. 15211.
  35. w Roma, Biblioteca Apostolica Vaticana, lat. 7182.
  36. BdT Alfred Pillet, Bibliographie der Troubadours, ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Henry Carstens, Halle 1933.
  37. BEdT Bibliografia elettronica dei trovatori, a cura di Stefano Asperti, in rete, 2003ss.
  38. COM Concordance de l'Occitan Médiéval, direction scientifique Peter T. Ricketts, Turnhout 2001, CD-Rom.
  39. Frank István Frank, Répertoire métrique de la poésie des troubadours, 2 voll., Paris 1953-57.
  40. LR François Raynouard, Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours, 6 voll., Paris 1836-44.
  41. PD Emil Levy, Petit dictionnaire provençal-français, Heidelberg 1909.
  42. PSs I poeti della Scuola siciliana. Edizione promossa dal Centro di studi fi- lologici e linguistici siciliani: vol. I. Giacomo da Lentini, edizione critica con commento a cura di Roberto Antonelli; vol. II. Poeti della corte di Federico II, edizione critica con commento diretta da Co- stanzo Di Girolamo; vol. III. Poeti siculo-toscani, edizione critica con commento diretta da Rosario Coluccia, Milano 2008.
  43. R Hans Spanke, G. Raynauds Bibliographie des altfranzösischen Lie- des, neu bearbeitet und ergänzt, Leiden 1955.
  44. REW Wilhelm Meyer-Lübke, Romanisches Etymologisches Wörterbuch, Heidelberg 1935 3 .
  45. SW Emil Levy, Provenzalisches Supplement-Wörterbuch, 8 voll., Leip- zig 1894-1924.