Els processos de normalització lingüística actualment en marxa en la península Ibèrica constitueixen importants expe riències sociolingüístiques d'enorme interès científic tant des de l'angle aplicat com des del teòric. Mentre els...
moreEls processos de normalització lingüística actualment en marxa en la península Ibèrica constitueixen importants expe riències sociolingüístiques d'enorme interès científic tant des de l'angle aplicat com des del teòric. Mentre els organismes conductors dels processos necessiten fonaments teòrics clars i precisos per tal d'orientar les seves intervencions, la sociolin güística com a disciplina científica demana una constant anàli si i reflexió sobre les diferents situacions existents a fi d' avan çar en el coneixement profund i generalitzat d'aquesta àrea de la realitat. Teoria i pràctica es mostren en aquest cas, com en molts d'altres, estretament interrelacionades i mútuament necessitades. La situació sociolingüística actual a Catalunya ofereix mul titud de potencials aportacions teòriques i pràctiques. Dins d'aquesta interes. sant gamma hem seleccionat el problema de la modificació planificada dels comportaments lingüístics in terpersonals del conjunt ètnica-lingüístic autòcton en les seves relacions habituals amb els nombrosos individus d'origen no català residents actualment a Catalunya. Es tracta d'una qües-* Comunicació presentada al Simposium on Code-Switching de l'Eurò pean Scienc"_Foundation (Barcelona, 21-23 de març de 1991). És una reela boració de l'article «Sobre el 'bilingüisme passiu'» publicat a _Revista de Cata lunya, 31 (juny 1989). ' ' etc.-, pero menys en canvi en el de les comun icacion s orals interp ersona ls un-a,u n. Ell centre de la proble màtica .se situa, Poblati6 i co,,,-porta1'1t11r li ng iif11ic 1) especialment, en les rclncíons que cis autòctons cie llengua pri mera catalana sostenen amb aquells individus de llengua primera castellana -maj oriràriament procedents dels movi � ents migratoris d'altres zones d'Espanya-que ?º t � sen � 1abJ1ual ment la llengua catalana en les seves comumcac1om intergru• pals. Tal com ha anar evolucíonant la situació, sembl ? ser que, en aquests casos, l'ús del c11stellll per part d'a � bdó � 1 ? ter } ocu• tors és encara cl comJ>Ortnment més freqüent I ma¡ot1tar1 : Fora d'ttna minoria conscienciada sociolingüfsticament I m1• litant de la llengua que probablement manté a Catalunya l'ús exclusiu del català en cotes o quasi tores les situacions i da• vant de qualsevol interlocutor, el comJ>Ortament més habitual, doncs de la població autòctona en el conjunt dels seus àmbits social; sembla ser encara el de parlar en castellà, en general, 1 qualsevol persona que sigui �rccb11da i comiderad� com a no-parlant del caralà (Boix, 1989 i 1990; Tuson, 1985 1 1990) . Aquesta norma inclou rant aqueUs individus desconeguts que són interpel•lats en català i responen en casrellà � om aqu � lls altres ja coneguis que, capaços ara de parlar el coch dels aut 0<; • tons no l'usaven en els encontres inicials en què es va establir una �ació que després es convertiria en freqüent . Ai,ú, po dem ja trobar avui a Caralunya nombrosos individus de ll : n• gua primera castellana que, d'acord amb la seva evolucJÓ lin• gülstica en el moment de l'encontre, són adreçats per alguns catalans en català i per altres en castellà, segons, probableme � t, la llengua en què ells, els al•lòcrons, van respondr ': als autoc• tons en les interaccions inicials en què es va esrablJr la norma d'ús que se seguiria entre cis dos individus. Aqu � sta nor• ma d'ús lingiiísric intergrupal inclou també -especialment a Barcelona ¡ la seva àrea metropolitana-aquells casos de pa• pers socials o professionals pel' ceburs com a ocupats general ment per individus que 110 parlen en . català, com a � •a cambrers, taxistes, policies, fiJJs de pares lm1111grnts categont � ats com a no,catalanoparlants, fins i tot desconeguts amb q � 1 � t trobes al carrer, etc., als quals la població autòctona tendeix Ja a adre-