Les presents propostes són el producte de cinc anys de recerca sistemàtica al voltant dels documents altmedievals de les esglésies de Sant Pere. Un gran èxit va ser, ja fa un parell d'anys, la publicació del diplomatari de les esglésies...
moreLes presents propostes són el producte de cinc anys de recerca sistemàtica al voltant dels documents altmedievals de les esglésies de Sant Pere. Un gran èxit va ser, ja fa un parell d'anys, la publicació del diplomatari de les esglésies d'Ègara. Mirant de seguir una dinàmica de treball continuat i crític, de polir les idees que es tenen i que es construeixen entorn de la història medieval de Terrassa, a continuació provarem d'oferir noves perspectives d'estudi, no només de les esglésies de Sant Pere (procurant d'evitar, de nou, una mirada excessivament museística i patrimonial al recinte, i de dotar-la del contingut històric necessari per tal d'incitar al reciclatge del coneixement i la recerca), sinó també de tot el territori del Terracium castellum i del castrum Terracense, al principi (segles IX-X), i del castrum Terracie, durant els segles X-XII. Volem mostrar quines són les principals novetats que per a la història medieval presenta la documentació de les esglésies de Sant Pere, i sobretot per a l'anàlisi de l'origen i la formació d'una domus: una casa eclesiàstica dins un règim feudal. Els documents que presentem no parlen directament de l'origen baiximperial de les esglésies, ni parlen del seu desenvolupament durant la baixa edat mitj ana. En tot cas, de vegades, fan com unflash-back cap als seus orígens antics, i presenten intuïcions al voltant del futur. Els documents són textos escrits i, per tant, diuen, semblen dir, poden voler dir, o no diuen pas. El que ara farem és presentar allò que diuen d'entrada, sense un gran esforç de lectura, i demostrarem que les possibilitats d'aquesta documentació són altíssimes. En primer lloc, i fonamentalment, per a refer la història de les esglésies de Sant Pere, i en segon lloc, per a refer la història medieval de Terrassa. Fa deu anys el I Simposi Internacional (i malauradament l'únic fms ara) sobre les esglésies de Sant Pere es va fer ressò d'una mancança, i era precisament la de la documentació medieval relativa a les esglésies. Avui, amb l'edició del present diplomatari, la del diplomatari del monestir de Sant Llorenç del Munt i la del diplomatari de la cartoixa de Montalegre, ens trobem en una situació única a tot el territori català. Són ben pocs els indrets que disposen de tantíssima documentació altmedieval original com el terme de Terrassa, i, malgrat aquesta condició privilegiada, la història de les esglésies de Santa Maria d'Ègara, és a dir, de Sant Pau, Sant Vicenç, Sant Sadurní, Santa Eulàlia, Sant Just i Sant Pastor, i Santa Maria, encara ens ofereix molts interrogants. La cronologia que abasta aquest primer diplomatari, i que cobreix l'espai de temps entre el 958 i ei 1207, es pot dividir en tres etapes, força clares, de desenvolupament i funcionament de les esglésies: 958-1037,1038-1112 i 1113-1207. Abans de passar a analitzar-les, però, hem de dir que tenim poques notícies del que passa abans del 958, malgrat que probablement ja existia alguna cosa: l'única notícia certa és de l'any 874, en què un tal Baió va ser amonestat pel bisbe Frodwin (o Frodoí) de Barcelona perquè, sembla, volia tenir una certa autonomia en la presa de decisions. Des de llavors, silenci. Pot ser que ja existís un grup de clergues organitzats al terme, dels quals en sabem alguns noms, però no podem acabar de precisar quin tipus de contacte o relació podien tenir amb les esglésies. La primera notícia i primera etapa coneguda comença l'any 958, any de la probable instauració de la domus de Sant Pau (que després es dirà Sant Pere). Ens trobem, a més, amb una comunitat de clergues seculars estables, que porta-