a l'estació de tren de Bihać, fan tornar un grup de migrants cap a Sarajevo amb autobús, el 10 de novembre de 2018. Fotografia: Alessio Mamo En parlar de la relació entre drets humans i intel•ligència artificial (IA), el més comú...
morea l'estació de tren de Bihać, fan tornar un grup de migrants cap a Sarajevo amb autobús, el 10 de novembre de 2018. Fotografia: Alessio Mamo En parlar de la relació entre drets humans i intel•ligència artificial (IA), el més comú actualment és preguntar-se com la IA afecta els drets humans. De fet, hi ha un grup concret de drets humans que constantment s'assenyala com el més exposat a aquestes afectacions; per tant, la seva protecció en la governança i la regulació de la intel•ligència artificial es considera prioritària. És el cas de la privacitat i la protecció de dades, la llibertat d'expressió i l'accés a la informació, la igualtat i la no-discriminació. Que aquests drets humans i no d'altres estiguin constantment al centre d'atenció sembla normal si s'entén que, per al seu disseny, desenvolupament i desplegament, la intel•ligència artificial necessita dades, que són la matèria primera que alimenta els algoritmes amb què es posa en marxa qualsevol IA. És per això que conèixer la manera com s'obtenen aquestes dades (si és amb autorització o sense), com s'emmagatzemen i com s'utilitzen, quina part s'utilitza o s'exclou, quines no es recullen, com es difonen o comparteixen, etc., són aspectes de gran importància. Al final, les dades són informació rellevant sobre la vida i les activitats que desenvolupem les persones.