Sign Bilingualism

Resumen
Este trabajo analiza, desde la disciplina del análisis del discurso y de la metodología de la etnografía lingüística, los documentos oficiales que están en la base de la educación sorda (y sordociega) en Cataluña. El objetivo es determinar la construcción ideológica de estos discursos, su unidad y/o diferencias, y su posible relación con los casos tan frecuentes de privación lingüística que estamos observando en esta región. Asimismo, se realiza un contraste de los resultados de su marco ideológico con las opiniones más destacadas de las familias con hijos sordos y sordociegos, así como de intérpretes en el sistema educativo (datos procedentes de la observación participante de la autora). Finalmente, se interpretan los resultados a partir de los principios de la Convención de la ONU (2016) sobre el derecho de las personas sordas (y sordociegas) a una educación inclusiva integral.
El resultado del análisis muestra que la ideología es netamente oralista, basada en la perspectiva del déficit y orientada a la rehabilitación, y en la que la lengua de signos queda relegada a un recurso cuando no se recupera la audición. Por tanto, se construye así un nuevo neooralismo, que interpretamos basado en el paradigma tecnológico, con lo cual se incumple el conjunto de principios defendidos por la Convención mencionada. Los casos de privación lingüística se atribuyen a una segunda discapacidad asociada del individuo, no a las limitaciones de la tecnología de las prótesis auditivas o implantes cocleares, ni a posibles deficiencias en la educación en las escuelas.
Abstract
Using the discipline of discourse analysis and the methodology of linguistic ethnography, an analysis is made of the official documents that form the basis of deaf (and deafblind) education in Catalonia. The aim is to determine the ideological construction of these discourses, their unity and their possible relationship with the frequent cases of linguistic deprivation that we observe in this region. It also contrasts the results of this ideological framework with the most salient views of families with deaf and deafblind children, and with the situation of educational interpreters (data from the author's participant observation). Finally, it interprets the results in relation with the principles of the UN Convention (2016) on the right of deaf (and deafblind) people to comprehensive inclusive education.
The result shows that the ideology is oralist, based on the deficit perspective and oriented to rehabilitation, and sign language is considered as a second resource if hearing is not restored. Thus, a new neo-oralism, which we have interpreted on the basis of the technological paradigm, in violation of the set of principles defended by the aforementioned Convention. Cases of language deprivation are attributed to an second disability of the individual, not to the limitations of hearing aid technology or cochlear implants, nor to possible deficiencies of education in school.

La tesi estudia en profunditat el sistema de Creences, Representacions i Sabers (CRS) de tres estudiants del Grau de Mestre d’Educacio Infantil de la Universitat de Barcelona sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura al llarg de la seva formacio superior. L’objectiu principal ha estat fer un seguiment proper de l’evolucio del sistema de CRS per veure si aquest sistema canvia o es mante estable durant els quatre anys que dura la formacio universitaria dels mestres. A la vegada, aquesta tesi, amb el seu disseny metodologic, respon a un buit cientific identificat per nombrosos investigadors que tradicionalment han reclamat la necessitat de mes estudis qualitatius longitudinals que aportin major informacio sobre els processos de canvi. L’evolucio de les creences dels estudiants del grau sobre l’alfabetitzacio inicial encara no ha estat estudiat en profunditat des de la perspectiva del pensament dels professors. L’analisi del discurs de les tres entrevistes, reali...

ALLETAMENT I PATOLOGIES Estudi comparatiu dels diferents tipus d'alletament i les patologies dels nounats de Valls de 1995 per Ester Galimany i Guasch Introducció Al llarg de la història, les dones sempre han alletat els seus fills, encara que de maneres diverses segons les diferents èpoques o situacions culturals. Fins fa relativament pocs anys, les mares parien a casa i, seguint la cultura familiar, es fomentava la lactància natural; la figura de la mare, parents, etc, servien de model a les joves mares. Fins al segle XIX la majoria de les dones donaven el pit als seus fills i l'únic recurs quan això no era possible era la dida. Cap al 1900 el percentatge de mares lactants oscil•lava al voltant del 90%. Després de la Primera Guerra Mundial s'inicià una gradual disminució, que aconseguí el nivell més baix cap al 1970, amb tan sols un 25% de mares lactants. Aquest fenomen es va iniciar en els sectors socials amb més poder adquisitiu i, a poc a poc, es va estendre a tothom. El fet que minvés l'alletament matern es pot atribuir a la incorporació de la dona al món laboral i al trasllat dels parts a l'hospital; factors culturals i socioeconòmics. A partir dels anys 70 es va començar a prendre consciència de la importància de l'alletament matern, de manera que en començà la promoció i es van formar associacions pro suport i defensa de l'alletament natural. No obstant això, existeixen dificultats degudes a la poca informació i formació de les mares, així com, també, dels professionals de la salut.

ALLETAMENT I PATOLOGIES Estudi comparatiu dels diferents tipus d'alletament i les patologies dels nounats de Valls de 1995 per Ester Galimany i Guasch Introducció Al llarg de la història, les dones sempre han alletat els seus fills, encara que de maneres diverses segons les diferents èpoques o situacions culturals. Fins fa relativament pocs anys, les mares parien a casa i, seguint la cultura familiar, es fomentava la lactància natural; la figura de la mare, parents, etc, servien de model a les joves mares. Fins al segle XIX la majoria de les dones donaven el pit als seus fills i l'únic recurs quan això no era possible era la dida. Cap al 1900 el percentatge de mares lactants oscil•lava al voltant del 90%. Després de la Primera Guerra Mundial s'inicià una gradual disminució, que aconseguí el nivell més baix cap al 1970, amb tan sols un 25% de mares lactants. Aquest fenomen es va iniciar en els sectors socials amb més poder adquisitiu i, a poc a poc, es va estendre a tothom. El fet que minvés l'alletament matern es pot atribuir a la incorporació de la dona al món laboral i al trasllat dels parts a l'hospital; factors culturals i socioeconòmics. A partir dels anys 70 es va començar a prendre consciència de la importància de l'alletament matern, de manera que en començà la promoció i es van formar associacions pro suport i defensa de l'alletament natural. No obstant això, existeixen dificultats degudes a la poca informació i formació de les mares, així com, també, dels professionals de la salut.

El llenguatge de gènere neutre (LGN) es proposa com a eina per ajudar a combatre el biaix de gènere codificat en el llenguatge tradicional, representatiu de pràctiques i ideologies socials androcèntriques. Alhora, ofereix l’oportunitat d’expressar identitats més enllà de
les limitacions imposades per les estructures rígides dels esquemes
binaris i cisheteronormatius. Majoritàriament, però, els discursos oficials s’adhereixen a una agenda conservadora que no se sent interpel·lada per les reivindicacions vinculades a l’LGN. Argüim que, com
a resultat, s’afegeix el desapoderament lingüístic a la marginació
d’unes poblacions que de per si ja estan socialment força marginades, i s’hi fomenta la confrontació social. Utilitzant la xarxa social d’X
com a baròmetre de les ideologies subjacents a les diferents posicions, presentem una anàlisi temàtica reflexiva basada en 150 piulades produïdes l’any 2023 i 2024. Els resultats indiquen que, mentre
que hi ha veus que veuen la utilitat de l’LGN per visibilitzar identitats
silenciades i expressar el compromís per l’equitat social, altres s’hi
resisteixen, fent-se ressò de les posicions oficials sobre la base de
nocions d’autenticitat lingüística i legitimitat autoritativa. A més, malgrat la presentació com a debat lingüístic, moltes actituds semblen,
en canvi, estar utilitzant l’oficialitat per reforçar pràctiques discriminatòries contra les identitats generitzades.

La privación lingüística en la infancia y en la adolescencia sordas y sordociegas (2024) Es un libro, en el que la autora Esperanza Morales López, analiza el «discurso del neooralismo» en la educación sorda y sordociega en España en las últimas décadas. Edit. Universidad de Valladolid 2024.
https://www.publicaciones.uva.es/index.php/eduva/catalog/book/3004

El neooralismo ha surgido en las dos últimas décadas como discurso dominante tras la proliferación masiva de la cirugía de los implantes cocleares. Es un discurso defendido desde las instituciones sanitarias, educativas e incluso universitarias, basado en la confianza ciega en la industria de la biotecnología, preparada para crear innovaciones tecnológicas que posibilitan la audición del niño sordo/sordociego.

Sin embargo, los resultados no han sido tan generalizados y en el presente hay muchos individuos que han conseguido cierta recuperación del sonido, pero esta no les permite la activación de la lengua oral. Con ello, el semilingüismo (y sus consecuencias psicosociales y cognitivas negativas: la privación lingüística, como discapacidad provocada) se ha extendido en la mayoría de los individuos implantados porque se les ha negado también el aprendizaje de la lengua de signos. Es un claro incumplimiento de la Convención de la ONU del derecho de estos individuos a adquirir la lengua de signos como lengua natural y a formar parte de la comunidad cultural sorda.

En el libro se exponen las razones lingüísticas, psicolingüísticas y neurolingüísticas que contraargumentan la posición de la clase médica de que la lengua de signos interfiere el buen desarrollo de las prótesis auditivas.

La privación lingüística en la infancia y en la adolescencia sordas y sordociegas (2024) Es un libro, en el que la autora Esperanza Morales López, analiza el «discurso del neooralismo» en la educación sorda y sordociega en España en las últimas décadas. Edit.

El estudio tenia como objetivo analizar la capacidad de segmentar en palabras los textos escritos que diez ninos de primer curso realizaron en situacion natural de aula, durante un periodo que abarcaba desde Octubre hasta Marzo. En total se han analizado doscientos textos. En el desarrollo de la tesis destacan dos aspectos: A,- La descripcion del fenomeno de segmentacion. B,- Una interpretacion del fenomeno. Las categorias de analisis fueron: hiposegmentacion e hipersegmentacion. En las hipotesis se sostenia que una interpretacion de la rapida solucion delos problemas de segmentacion que los sujetos manifiestan deberia buscarse en un conocimiento de la gramatica de su lengua -conocimiento implicito-, concretamente, en el conocimiento de las unidades palabra, mas que en el "input" grafico que reciben . Este "input" grafico, generado por el proceso de alfabetizacion, movilizaria los conocimientos gramaticales y los elevaria a un nivel consciente. Asi, la segmentaci...

7.4.1. Análisi i resultáis 7.5. La distribució deis errors en els textos llargs 7.5.1. Análisi i resultáis 7.6. Análisi de la hipersegmentació 7.6.1. Análisi i resultáis 7.7. Quina estructura teñen, les seqüéncies hiposegmentades? 7.7.1. Análisi i resultáis 7.8. Es transgredeixen els límits sintagmátics en les seqüéncies hiposegmentades? 7.8.1. Análisi i resultats 7.9. L'estructura sintáctica de les SHO. Análisi deis components. 7.9.1. Estructura [art+nom].... 7.9.2. Les estructures amb la preposició A i amb la preposició DE 7.9.3. Les estructures de nucli verbal ' La indivisibilitat és un deis cinc principis que Crystal anomena per determinar si una unitat és o no paraula (1994:90).

A obra que entregamos aos leitores é atravessada pela era das linguagens
líquidas, da sociedade digital e das identidades múltiplas e apresenta o
resultado de pesquisas sobre o constructo Letramento em diferentes programas de pós-graduação. Os textos deste livro abarcam modelos e práticas sociais cognitivas, interacionais e políticas de leitura, de escrita e de oralidade em diversos contextos com o fito de promover reflexões teóricas e práticas sobre as suas múltiplas concepções.

The purpose of this report is to demonstrate mastery of content in the Spanish MA program in Second Language Acquisition at Kansas State University. After graduation from this program, I plan to pursue a career as a high school Spanish teacher.

a impartir un seminari sobre "Comunicació i interacció a la classe de Ilengua" i una conferéncia sobre I'aprenentatge del discurs intercultural", al mes de maig de 1989, de retorn deis "Etats Géneraux des Langues" de París, on hi presenta una ponéncia sobre I'avaluació. Aprofitarem la seva visita a Barcelona per a entrevistar-la. Conversarem, a partir de la seva amplia perspectiva deis ambits d'ensenyament i de recerca germanics, francesos i americans, sobre les qüestions que avui preocupen a professors, investigadors, responsables d'educació i de política lingüística. Així doncs, I'entrevista contribueix a enriquir el debat obert sobre I'estat de la qüestió de les L. E., en el qual la professora Kramsch sap donar, amb la capacitat de convicció que la caracteritza, les cartes de noblesa que es mereix la didactica de les L. E. T.E.: Ens pot descriure I'itinerari professional que I'ha portat a treballar sobre la interacció en la classe de Ilengua? K: Mai no m'han plantejat aquesta pregunta que, d'altra banda, em sembla interessant. Tinc una formació literaria: al final deis anys cinquanta vaig estudiar germaniques a la Sorbonne; hom s'interessava més pels aspectes estétics de la literatura que no pas pels aspectes particulars i característics d'una cultura determinada. Per raons histbriques, I'ensenyament de I'alemany en aquella época passava per un buit cultural gairebé total. Per tant, vaig néixer d'una visió universalista de la interpretació d'una literatura.

Versió preprint. Llegir i imitar Montserrat Roig per aprendre sobre la realitat i la ficció MIREIA MANRESA En aquest projecte articulat a través d'una seqüència didàctica els estudiants s'endinsen en el món literari de Montserrat Roig i de la narració realista, psicològica i social tot escrivint una novel•la que imita l'obra Ramona, adéu, organitzada a partir de tres veus de dones de generacions diferents. Això els permet conèixer l'univers literari de l'autora i aprofundir en els mecanismes que construeixen la ficció narrativa. A més a més, l'obra permet activar la inquietud per conèixer fets socials, culturals i polítics de tot el segle XX a través de les vides de les tres protagonistes de Ramona, adéu i dels tres personatges que articularan la novel•la escrita pels estudiants, que se situaran en la joventut dels seus avis, dels seus pares i de la seva pròpia generació.

O presente trabalho constitui uma reflexão acerca do ensino da Língua Portuguesa na modalidade escrita para alunos surdos em uma perspectiva bilíngue. Enfoca a necessidade da aquisição da Língua Brasileira de Sinais (Libras) como primeira língua e problematiza o ensino simultâneo da Libras como (L1) e do Português na modalidade escrita como (L2). Constatou-se que a Libras é de fundamental importância para que o surdo constitua sua identidade, reconheça-se enquanto pessoa e ser integrante de uma sociedade e que o aprendizado do Português está relacionado com o conhecimento que o aluno tem da Libras, de suas vivências educacionais e situações de uso da língua em uma perspectiva bilíngue de educação para alunos surdos.

Resumen Entre las dificultades que enfrentan los Sordos al presentar pruebas en español escrito se encuentran las preguntas analógicas, que dan cuenta de las relaciones lógicas de las lenguas, por ejemplo: las metáforas, los modismos, las locuciones, o expresiones idiomáticas, además cada cultura se encarga de construir estos recursos lingüísticos a lo largo de su historia. Las personas Sordas no comprenden fácilmente este tipo de preguntas, pues aquellas hacen parte de una cultura y de una tradición oral ajena a la cultura Sorda y a la Lengua de Señas Colombiana (LSC); y en el momento de interpretarlas se pierde el sentido y el significado de la pregunta, pues las estrategias al alcance del intérprete de LSC están limitadas, y en muchos casos se privaría a la persona Sorda de realizar el acto metacognitivo que supone la comprensión de las analogías. En este artículo se presenta una comparación de la comprensión de metáforas escritas entre dos personas oyentes y dos personas Sordas, esto para evidenciar que una prueba en español para evaluar la capacidad de pensamiento analógico de los estudiantes Sordos, quizás no sea el método más apropiado, pues las diferencias culturales y lingüísticas entre las lenguas orales y/o escritas y las Lenguas de Señas son en muchos casos infranqueables. Las conclusiones que se hagan respecto a las competencias cognitivas y lingüísticas de las personas Sordas, deben desprenderse de un análisis de la LSC y de una prueba diseñada desde este sistema semiológico, y no de la comprensión de un código escrito de una lengua oral distante para ellos.

INTRODUCTION: The interest of this research is the assessment of the quality of architecture and urban planning through human experience. Specially, focusing on the critical point of view of child population and their families about the physical and social school environment. OBJECTIVES: To develop a new methodology, which is able to link the different areas of children's experience, the representation of the environment by children and the quality of school's environment-configuration. A new administrative tool able to complete the existing indicators of the Child Friendly Cities Program, while continuing the work of the GIRAS research group, started in the 70s and based on an approach to the architectural design and urban planning project from the historical and social fields. METHODOLOGY: Qualitative & quantitative multidisciplinary methodology based on the analysis of variables related to: the representation of environments built by children, the data on the experience a...

La societat en que vivim ha canviat i no para de fer-ho. Aquests canvis estan directament relacionats amb la incorporacio d’Internet com una especie d’apendix de la nostra persona. L’ensenyament obligatori no pot defugir aquest fet i ha de renovar el seu plantejament curricular. Aquesta innovacio depen de la diferenciacio metodologica del curriculum bimodal, el qual distingeix entre capacitats practiques i sabers conceptuals. Dins d’aquests darrers, el lexic es un element clau que cal treballar de manera adequada. En aquest sentit, l’us educatiu de la xarxa ofereix el paradigma idoni perque els aprenents es preparen per a la societat en que estan immersos.Paraules clau: Didactica, aprenentatge de llengues assistit per ordinador, Internet.

L’activitat que es presenta en aquest article cerca la millora de
les competències lèxiques dels estudiants de català italòfons a
partir de l’adquisició de vocabulari espigolat en deu ruscs
digitals temàtics relacionats amb situacions comunicatives de
la vida quotidiana. La proposta pretén contribuir a l’adquisició
de lèxic i a la cultura de l’aprenentatge a través del mecanisme
del joc digital a l’aula de català com a llengua estrangera (CLE).

My heartfelt thanks go to the following people who contributed immensely and variously towards my ability to accomplish this project:  My supervisor, Professor Lloyd Daniel Nkoli Tlale, for his patience, outstanding scholarly advisement and warmly encouragement and dedication.  The editor of this work, Doctor Isaac Mhute, for his linguistic and technical expertise.  My nephew Gideon for his material and spiritual support.  My immediate family for the social support and encouragement they rendered throughout my engagement with this project.  My workmates, colleagues and friends in the fold of Printah, Thuli, Edmore, Nozi and Onias who kept urging me on even when my spirit was at its lowest ebb.  Above all, the Almighty who gave me the life, the prayerful spirit, the urge, the power and the encouragement to venture into this thesis and to sustain up to its fruition.

This paper presents a proposal for teaching the Catalan ho-transitive construction for students of Catalan as a second language in secondary education, in the framework of a research in which we aim to empirically analyze the advantages (or not) of construction grammar as a theoretical model to implement a pedagogical grammar (Goldberg, 1995, 2006; Ellis, 2013; De Knop & Gilquin, 2016).
This work characterizes and argues the application of this grammatical model in the case of the pronoun ho, an approach that fits well with a form-focused teaching instruction, particularly successful in second language
acquisition (Nassaji, 2017). The teaching instruction experiment presented incorporates an initial test and a final test of grammar and oral and written language skills as well as two parallel teaching sequences, one following
the constructional model and the other a traditional grammar. The constructional teaching sequence is an alternative to current teaching practice and, in addition, assumes a communicative approach with special
attention to oral production and interaction. All these materials are available to put into practice in a teaching experiment in the secondary school classroom.

Avaluació del programa multimedia Delta per a I'aprenentatge de la lectura i I'escriptura en alumnes am b discapacitats: una experiencia d'ensenyament autoiniciat i motivador Sonia Reyes, Carme Basil i Carme Rosell Resum: Aquest article presenta el procés d'avaluació d'un programa multimedia de lectura i escriptura (d'entorn Macintosh), pera alumnes arnb discapacitat. Delta Messages és un programa motivador, interactiu i autoiniciat, pensat per fer-ne un ús complementari de les activitats d'ensenyament de la llengua escrita que s'organitzen a I'escola. El programa emfasitza els aspectes funcionals de la llengua escrita, per sobre dels formals, i proporciona conseqüencies a I'activitat autoiniciada de I'alumne. Delta Messages, elaborat en angles i en suec, va ser adaptat al catala i el castella, i avaluat en un grup de 3 nois i 3 noies d'entre 8 i 16 anys arnb diagnostics molt heterogenis. El procés d'avaluació va seguir els següents passos: avaluació del nivel1 general de desenvolupament, familiarització, avaluació inicial de les habilitats de lectura i escriptura, sessions instruccionals, avaluació final de les habilitats de lectura i escriptura, i 2 seguiments (3 i 6 mesos després de la instrucció). Els resultats d'aquest estudi donen suport a la hipotesi que la intervenció arnb el programa Delta Messages pot estimular I'aprenentatge de la llengua escrita en alumnes arnb discapacitat en ser utilitzat com a suport de les tasques escolars d'ensenyament de la lectura i I'escriptura.

L’establiment de l’Espai Europeu d’Educacio Superior (EEES) emfasitza la necessitat d’un aprenentatge basat en competencies. Aixi, ates que els estudiants han d’elaborar textos escrits de generes diversos de l’ambit academic, l’aprenentatge de la competencia comunicativa escrita hauria de ser una fita essencial en el curriculum universitari de qualsevol disciplina. D’altra banda, la creixent intervencio de les Tecnologies de la Informacio i la Comunicacio (TIC) en els processos d’ensenyament-aprenentatge i la irrupcio de l’espai virtual com a espai de discussio obliga a redefinir els limits cada vegada mes difusos entre la comunicacio oral i la comunicacio escrita. De fet, les TIC produeixen generes discursius molt propers a l’oralitat pel que fa al recurs a mecanismes linguistics com la dixi, la impersonalitzacio i la cohesio lexica per repeticio. Aquesta situacio comporta la necessitat d’establir les fronteres de l’adequacio del discurs escrit a l’ambit academic, que, malgrat les ...

La atrición lingüística ha sido un fenómeno principalmente estudiado desde comienzos del nuevo siglo. Sin embargo, no han sido muchos los estudios desarrollados sobre el español de España como lengua examinada en las investigaciones de atrición, motivo por el cual un análisis en español y sobre el español es oportuno. Esto engloba un recorrido por los diversos países del mundo donde se han realizado estudios y sobre las lenguas observadas. Esta exploración concluye con la evidencia del auge del español como lengua analizada en estudios sobre este fenómeno lingüístico no sólo en América sino también en los espacios europeos, hecho que nos hace augurar investigaciones más profundas y exhaustivas en un futuro cercano.

The Alt Ter Demarcation is part of one of the most important youth escort movements on the planet. On Saturdays in the afternoon, part of th echildren, and also the young people fro mthe counties of Osona and Ripollès, co metogether to put into practice the meth odof escorting, commit to being better people and work for projects. The values are the fundamental base of the educational practices that are carried out, in them you can see some characteristics of the education in the free time. The work they do leads us to think about the benefit it offers to children and young people who can participate in the opportunities it provides. At the same time, we also reflect on those who cannot enjoy this opportunity. That is why the research that is carried out is a qualitative analysis that seeks to know if it is an inclusive entity, which can accommodate the diversity of children found in neighborhoods, towns and cities where they affect.

Um interessante fenômeno lingüístico presente nas interações das pessoas bilíngues é a alternância de línguas. Neste trabalho, estamos investigando a alternância entre a língua portuguesa oral e a língua de sinais brasileira – Libras, numa mesma cadeia enunciativa, com o objetivo de identificar e analisar o uso dessa alternância na fala de uma criança e de um adulto (ambos ouvintes, filhos de pais surdos), interagindo em uma situação de bilinguismo intermodal, com interlocutores surdos e ouvintes. A alternância de línguas, nesse caso, ocorre quando se para de falar em português e se alterna para sinalizar. O presente trabalho se caracteriza como um estudo inicial, com análise qualitativa de dados. Fazem parte do nosso corpus nove sessões de interações em Libras e em português oral, gravadas em vídeo, que fazem parte do Projeto Desenvolvimento Bilíngue Bimodal da UFSC. Os dados revelam que as características da alternância de línguas pelo adulto e pela criança parecem ter semelhanças e diferenças. O sujeito adulto parece ter feito um uso da alternância mais preocupado com o curso da interação. A criança, por sua vez, não parece tê-la usado com propósitos pragmáticos específicos. Quanto à extensão das alternâncias, pode-se perceber que tanto a criança quanto o adulto utilizaram enunciados maiores do que uma única palavra isolada. O papel dos interlocutores parece ter sido decisivo nas interações aqui investigadas – especialmente nas do adulto, já que a criança ainda está em processo de tomada de consciência do papel do interlocutor na interação.An interesting linguistic phenomenon that happens in the interaction among bilingual people is code-switching. In this paper, we are investigating code-switching among oral Brazilian Portuguese and Brazilian Sign Language – Libras, in a same enunciative chain, with the goal of identifying and analyzing the use of code-switching in the speech of a child and an adult (both hearing from deaf parents), interacting in an intermodal bilingual context, with deaf and hearing interlocutors. Code-switching in languages, in this case, occurs when a person stops to speak in Portuguese and he/she alternates to sign. This present research is a starting study, with qualitative analysis of data. Our corpus is composed of nine sections of interactions in Libras and oral Portuguese, recorded in video, part of the Bimodal Bilingual Development Project from UFSC. The data shows that adult and child’s characteristics of code-switching seem to have similarities and differences. The adult seems to switch more worried about the course of the interaction. On the other hand, the child did not seem to use code-switching for specific pragmatic reasons. In regard to the switching extension, it is noted that both the child and the adult used more than one word sentences. The role of the interlocutors seems to be decisive in the interactions investigated here – especially for the adult, since the child is still acquiring awareness about the role of the interlocutor in an interaction.

Neste trabalho, estamos investigando a alternância da língua portuguesa oral com a língua de sinais brasileira-Libras, numa mesma cadeia enunciativa, com o objetivo de identificar e analisar o uso dessa alternância na fala de uma criança e de um adulto (ambos ouvintes, filhos de pais surdos), interagindo em uma situação de bilinguismo intermodal, com interlocutores surdos e ouvintes. A alternância de línguas, nesse caso, ocorre quando se para de falar em português e se passa a sinalizar. O presente trabalho se caracteriza como um estudo inicial, com análise qualitativa de dados. Fazem parte do nosso corpus nove sessões de interações em Libras e em português oral, gravadas em vídeo, pertencentes ao Projeto Desenvolvimento Bilíngue Bimodal da UFSC. Os dados revelam que as características da alternância de línguas pelo adulto e pela criança parecem ter semelhanças e diferenças. O sujeito adulto parece ter feito uso da alternância mais preocupado com o curso da interação. A criança, por sua vez, não parece tê-la usado com propósitos pragmáticos específicos. Quanto à extensão das alternâncias, pode-se perceber que tanto a criança quanto o adulto utilizaram enunciados maiores do que uma única palavra isolada. O papel dos interlocutores parece ter sido decisivo nas interações aqui investigadas-especialmente nas do adulto, já que a criança ainda está em processo de tomada de consciência do papel do interlocutor na interação. Uma análise do fenômeno "alternância de línguas" Na fala de bilíngues intermodais (libras e português

Este artigo é proveniente de um recorte da dissertação do mestrado e tem como objetivo apresentar o entendimento do desenvolvimento linguístico vem atraído muita atenção da comunidade científica atual e, por apresentar características únicas, o desenvolvimento linguístico de pessoas Codas – filhos ouvintes de pais surdos - tem o potencial de contribuir de maneira singular na área de aquisição da linguagem, uma vez que estes sujeitos são, ao mesmo tempo, bilíngues, bimodais e biculturais. Esse trabalho tem como objetivo analisar o desenvolvimento linguístico de uma criança Coda bilíngue e bimodal em Língua Portuguesa e Língua Brasileira de Sinais através da análise de sua interação com interlocutores adultos, sendo eles surdos ou ouvintes, monolíngues ou bilíngues, bem como analisar a influência desses interlocutores em tal desenvolvimento. A metodologia utilizada no trabalho se consistiu na transcrição e análises de vídeos com duração de quarenta minutos, que explicitavam a interaçã...

In the context of awider studyofthe movement of deaf people across Europe and their legal position in Italy, Ih avec onducted af irst overview of the methodsa dopted by D/deaf people to learn as econd spoken language, observing the interactions in an experimental classinItalian as asecond language. The class comprised 22 hearing migrants, mainlyf rom Africa, and two Deaf people (with initial capital to identify people who are deaf and prefer Sign Language for dailycommunication). All learners had the opportunity to interact with professional L2 teachers,ofwhom one was aprofessional Sign Languageinterpreter. This article reports on that experience,with aparticularfocus on the role of Sign Languagei na ll didactic interactions.

Anna Civit i canals' Elisabeth Dulcet i valls2 Diana Grandi de ~r e~a t~ Una professió assoleix reconeixement social quan es dota d'un col.legi professional que la representa i que vetlla pel seu bon servei a la comunitat. El Coblegi de Logopedes de Catalunya 12s el primer de I'Estat espanyol a iniciar les seves activitats. En aquest escrit es fa un recorregutper la histdria de la logopkdia a Catalunya i els seus reptes de futur. S'incideix en les definicions de competkncies professionals, en la necessitat d'un codi d'2tica i en la situació de l'atenció a ['usuari en diferents ambits. E-1 motiu que ens porta a escriure aquest article és la celebració d'un aniversari molt especial: fa 10 anys va néixer a Catalunya la

n junior high, there was Diane and Sue. In senior high, it was Chris and Elaine. Finally, in college, Kathy and Judy. "You always had a friend, Gina," my sister Nina remarked after she read my first book, Alone in the Mainstream: A Deaf Woman Remembers Public School, because I think she felt the need to remind me that my life was not always and only a bowl of cherry pits. Six years older than me, she must have felt some relief to see that I had a friend to help make my daily struggles less burdensome. But count those friends. Two in each school. I didn't have acquaintances or casual friends. I wasn't part of a group, couldn't be part of a group, even a group of three. How I longed for that! My efforts to be involved in what seemed to be ubiquitous conversation during my adolescent years were greatly impeded by my hearing loss, even though that loss was not profound. I could speak clearly, and I could function well in one-on-one situations that were devoid of background noise. But I could only participate in conversation with a single other person, and meaningful interactions with even a single friend were limited to visits to each other's homes where there was no background noise. My experience mirrors that of other deaf and hard of hearing students, of whom many more struggle alone through public school classes today than when I was young. Keating and Mirus, in their 2003 report, spent 50 hours observing several elementary school classrooms that included a handful of deaf and FIRST PERSON

L'estudi se centra en els interrogatives del català parlat a Barcelona, de l'espanyol de Canàries parlat a Tenerife i el gallec parlat a Santiago de Compostela. Després d'una breu descripció acústica de la melodia de cada llengua, les frases que constitueixen el corpus (frases de tres accents tonals cadascuna) se sotmeten a tests perceptius després de ser sintetitzades i de ser eliminat el seu contingut lèxic que es presenten oients de totes tres punts enquesta. Els resultats indiquen que, tot i que cada grup d'oients reconeix amb més facilitat i interpreta com a més «normals» les frases que corresponen a la seva varietat lingüística, la intercomprensió entre els parlants de les llengües romàniques estudiades és prou bona.

South Africa has one of the most progressive constitutions in the world protecting the linguistic and cultural rights of Deaf people. However, there is a huge gap between policies and reality in schools for Deaf learners in South Africa. In this paper we critically unpack and reflexively explore the linguistic and cultural issues that emerged during the process of creating and implementing the new South African Sign Language (SASL) curriculum. This curriculum was produced as a result of a landmark court case. We use an ethnographic framework based on our own reflections, discussions with Deaf people, notes from meetings, and discussions with the other team members. Why and how did the process that started off with so much energy, excitement and goodwill break down? We argue that a key reason for this breakdown is inadequate linguistic knowledge and cultural sensitivity in relation to SASL and Deaf cultural identity. The paper concludes with an outline of lessons learnt.

En esta tesis doctoral se da cuenta de la indagacion respecto al proceso de adquisicion de la nocion de VOLUMEN, una investigacion basada en la practica sobre las capacidades espaciales y el pensamiento tridimensional, teniendo como objetivo el desarrollo de la inteligencia Multiple Espacial en la Educacion Primaria. La practica docente y la teoria academica se interelacionan para investigar participativamente con los ninos y ninas de 6 a 7 anos. Mediante ejercicios propuestos en relacion a sus dibuijos y a sus Construcciones, hemos construido uevas interpretacions de estos fenomenos. Este Trabajo concluye con recomendaciones didacticas y pedagogicas apoyadas en el ofrecimiento de una teoria fundamentada, y en su insercion en relacion a interpretacions previas: asrtisiticas, psicologicas, neurocientisficas y matematicas.

O objetivo deste artigo é refletir sobre a importância da translinguagem na educação bilíngue de surdos, apontando exemplos de práticas que vêm sendo utilizadas no ensino de estudantes surdos. Para isso, foi realizada pesquisa bibliográfica em textos que discutem a importância da translinguagem em contextos educacionais bilíngues com foco na educação de surdos. A pesquisa bibliográfica evidenciou o valor inovador da translinguagem ao conceituar a linguagem como prática social, na qual professores e estudantes usam língua de sinais, língua majoritária, bem como outros recursos semióticos visando à aprendizagem bilíngue. Os exemplos apresentados neste artigo, encontrados tanto na literatura quanto na prática de uma das autoras, ilustram estratégias translíngues usadas por professores no ensino de estudantes surdos.

At least since the UN Convention on the Rights of People with Disabilities, deaf children worldwide have a right to education not only in the spoken and written language of their country, but also in the national sign language. The pedagogical use of a sign language in European schools for the deaf began in the 1980s and has since evolved significantly. This paper presents a survey of 39 European countries that documents the status of bimodal bilingual education using a spoken and a signed language. Data was collected through an expert survey on the three dimensions policies, practices and cultures of bimodal bilingual education and an analysis of relevant legal documents. The results reveal that bimodal bilingual education is increasingly implemented in deaf education but is not fully established all over Europe. In many countries, bimodal bilingual education is limited to special schools and is rarely offered in inclusive mainstream schools. Implementation processes are similar across Europe: Programmes are primarily initiated by parents, teachers or the deaf community but educational policies lag behind the practices at schools. Legal foundations (e.g. curricula and professionalization for the use of sign languages) guarantee the sustainability and quality of bimodal bilingual education.