Master Cooperacion al Desarrollo

ÍNDEX 1. Context pàg. 2 1.1. El poble maputxe a l'era colonial pàg. 4 1.2. L'arribada de la globalització neoliberal a les comunitats maputxes pàg. 5 1.3. La lluita maputxe en l'actualitat pàg. 10 2. El poble maputxe davant la justícia i la legislació 2.1 La legislació xilena i argentina en matèria indígena pàg. 12 2.2 La legislació i la justícia internacional front als pobles indígenes pàg. 14 3. El desenvolupament i les seues polítiques segons la perspectiva maputxe 3.1 El desenvolupament i la visió indígena pàg. 16 3.2 Política de desenvolupament indígena. El cas de l'Estat Xilé pàg. 18 4. Conclusions pàg. 20 5. Bibliografia pàg. 21 6. Annexes pàg. 26 1. Context Etimològicament la paraula "maputxe" significa "gent de la terra" en la llengua aborígen del poble al que dóna nom, el qual ha estat una de les comunitats indígenes més nombroses i destacables d'Amèrica Llatina. Aquest destaca per la seua particularitat cultural, ja que, com bé assenyala José Luis Vargas (2016:20), constitueix "una societat distinta que té els seus propis elements d'existència com a poble, expressats a través de l'idioma, l'educació, l'espiritualitat, la salut i la medicina natural". L'origen del poble maputxe el trobem a la regió xilena de l'Araucanía, motiu pel qual els colons espanyols començaren a denominar-los "araucans", el que acabaria popularitzant-se posteriorment. Aleshores es dedicaven principalment a l'agricultura, cultivant dacsa, papes, ají, porotos, zapallo i altres vegetals. Fotografia 1. La distribució territorial del poble maputxe al segle XX. Font: Viquipèdia 1 . No obstant, com podem observar a la fotografia 1, arran l'ocupació colonial del territori, el poble maputxe va ser desplaçat cap al sud, pel que va acabar extenent-se a bona part del que avui 1 Viquipèdia (s.d.). Maputxes. Disponible en línia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Maputxe [Consultat el 19 des 17].

This phenomenon is clearly observable in the management of the European Union in regard to local fishing sectors, as is the case in the field of the art of trolling still active in many coastal municipalities worldwide. This traditional production sector has become a sector that can hardly compete economically in the global free market, while institutions impose certain restrictions on the trade to combat the problem of overfishing. Through an ethnographic analysis carried out at Vila Joiosa, we have seen how, according to the fishermen, this means living in a drowning situation and uncertain and harsh working conditions. In addition, following the reductionist approach of the measures adopted, environmental problems are becoming more serious and persistent in the marine ecosystems. Therefore, it is essential to consider new models for managing social and environmental sectors such as adopting a greater perspective of the problem and incorporating local knowledge of the experience of the fishermen themselves. E: I alguna vegada t'ha coindicit que algún biòleg es demane un consell sobre alguna cosa? O per exemple des d'algun organisme consultiu d'estos que fa ara la Unió Europea? O siga que vos diguen algo tipo "què penses tu sobre açò com a mariner, com faries tal cosa...?" P: No, això no. E: No? P: Lo màxim que es diuen es que calles, el màxim que m'han dit a mi és que em callara. E: I com és o com viviu vosaltres el tracte de la Guàrdia Civil o dels biòlegs amb vosaltres? Com són eixes situacions? Tu notes que hi ha una posiciió de superioritat o són situacions de relacions bastant properes, com si tractares en un company qualsevol de feina i tal? P: A vegades sí que he vist prou actitud de superioritat per part d'ells perquè a vegaes gastes una brometa i es diuen algo. Però bueno, normalment es porten bé. O siga, alguna vegada sí que t'han dit, a mi m'ho han dit que em callara. E: Són situacions de tensió? P: Sí perquè en qualsevol moment si no tens salvavidas en regla o qualsevol cosa, entonces també estas tenso.