Papers by Héctor López Silva
Activitats de ribera al Maresme. XVII trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme, 2024
A través de la lectura dels informes enviats pels corregidors de Mataró i Girona recollits a l'Ex... more A través de la lectura dels informes enviats pels corregidors de Mataró i Girona recollits a l'Expediente General de Cofradías y Hermandades (1771) analitzem la presència de la gent de mar en aquests informes, i com s'organitzaven.
La Rutlla 2es jornades d'investigació santboiana, 2020
Sessió d'Estudis Mataronins 39, 2023
Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró - 139, 2024
La investigació en els llibres de comptes de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mata... more La investigació en els llibres de comptes de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró, ha permès documentar una primera restauració de les pintures del gran conjunt barroc de la capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria, decorat per Antoni Viladomat durant la primera meitat del segle xviii. L’actuació, del tot necessària segons els escrits de l’època, es va fer l’any 1839, és a dir, un segle després de l’execució dels quadres originals de la capella i del cambril. Dos artesans i dos pintors van ser els responsables de la restauració, que es va finançar amb una subscripció entre els membres de la Congregació.
Les vies de comunicació terrestres i els mitjans de comunicació al Maresme - XVI trobada d'entitats de recerca del Maresme, 2023
A través de la lectura de la documentació conservada al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, i a... more A través de la lectura de la documentació conservada al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, i al fons del distrecte notarial de Mataró conservat a l'Arxiu Comarcal del Maresme, reconstruïm tres moments clau en l'història d'aquesta entitat: la seva refundació a finals del segle XVIII; la separació del gremi, a mitjans del segle XIX; i l'aparició del Monte Pío de San Antonio Abad a finals del segle XIX.
Actes de la I Jornada de Recerca de l’Escola Pia de Catalunya, 2023
L’any 1767 es canonitzà sant Josep Calassanç, fundador de l’Escola Pia. Per a celebrar-ho, es van... more L’any 1767 es canonitzà sant Josep Calassanç, fundador de l’Escola Pia. Per a celebrar-ho, es van fer a Mataró tot un seguit d’actes, que tindrien el seu punt àlgid el 1768. A través de la documentació conservada a l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya i del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, analitzarem com foren les celebracions d’aquell fet: des de les celebracions litúrgiques fins a la representació d’un drama sacre, passant pels exercicis públics realitzats pels deixebles de l’Escola Pia Santa Anna.
Sessió d'Estudis Mataronins, 2022
Amb aquest article, s'ha reconstruït l'intent frustrat de fundar una congregació sota l'advocació... more Amb aquest article, s'ha reconstruït l'intent frustrat de fundar una congregació sota l'advocació de la Mare de Déu de la Bona Mort a Mataró a mitjan segle XIX.
En el paraíso de los altares. Élites eclesiásticas, poder, mediación y mecenazgo en el mundo ibérico. Siglos XVI-XVIII , 2023
A partir de l'anàlisi dels diferents volums manuscrists que conformen la Història eclesiàstica de... more A partir de l'anàlisi dels diferents volums manuscrists que conformen la Història eclesiàstica de Catalunya de l'autor barroc Pere Serra i Postius, s'han recollit diversos models de santedat masculina existents al principat de Catalunya en el període comprés entre els segles XVI-XVII.
XV Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme., 2022
A través de l'anàlisi del fons Ferrer i Clariana, conservat al Museu Arxiu de Santa Maria, i d'al... more A través de l'anàlisi del fons Ferrer i Clariana, conservat al Museu Arxiu de Santa Maria, i d'altres fons d'institucions en què participà Lluís Ferrer i Clariana, s'ha esbosat una breu biografia sobre aquesta personalitat, cabdal en la recuperació del patrimoni a Mataró i rodalies després de 1939.
Analecta Sacra Tarraconensia, 2022
El "Llevador y notas" de la confraria de la Minerva. La visió interna de l'organització d'una confraria mataronina als segles XVIII i XIX
Sessió d'Estudis Mataronins, 2018
A través del "Llevador y notas" redactado en 1716 y mediados del siglo XIX, nos... more A través del "Llevador y notas" redactado en 1716 y mediados del siglo XIX, nos podemos acercar a la visión interna de la organización de la cofradía de la Minerva de Mataró durante los siglos XVIII y XIX.
El gigante en Santidad. Estudi d'un sermó del pare Manuel Camín pronunciat l'any 1797
Sessió d'Estudis Mataronins, 2019
Quaderns Agraris 53, 2022
El 1769 Pedro Rodríguez de Campomanes inicià un procés reformista que anava destinat
a, en primer... more El 1769 Pedro Rodríguez de Campomanes inicià un procés reformista que anava destinat
a, en primer terme, conèixer el total de confraries, gremis i germandats existents als territoris peninsulars de la monarquia espanyola i que culminà, el 1784, amb una reial ordre que suprimia bona part d’aquests col·lectius, a partir dels informes que es reberen,
remesos a l’autoritat central per part de les autoritats civils locals. L’Archivo Histórico
Nacional (AHN) conserva els informes tramesos pels corregidors destinats a Catalunya.
Aquests informes han estat la base sobre la qual hem treballat per detectar la presència
de confraternitats en què s’agrupessin llauradors, jornalers i altres oficis vinculats amb el
treball del camp, per veure quines eren les seves advocacions, quines festivitats organitzaven i quins eren els seus mecanismes de finançament.
Estiueig i viatgers al Maresme XIV trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme, 2021
A través de la lectura de les dades sobre el Maresme que apareixen en el "Viaje a España" d'Anton... more A través de la lectura de les dades sobre el Maresme que apareixen en el "Viaje a España" d'Antonio Ponz, plasmem la informació que aquest autor ens ofereix sobre diferents poblacions del Maresme, tot contrastant aquesta informació amb l'aportada per altres autors.
El presente trabajo tiene por objetivo dar a conocer la expansion de los Siervos de Maria, Orden ... more El presente trabajo tiene por objetivo dar a conocer la expansion de los Siervos de Maria, Orden religiosa fundada en Florencia a finales del siglo XIII, a lo largo de la Baja Edad Media. La importancia de la misma radica en la difusion que hicieron del culto a la Virgen Maria, en su advocacion Dolorosa. Asi mismo, tambien se trata sobre la relacion de la Orden con la Peninsula Iberica. The present project tries to offer an explanation on the evolution suffered by the Order of the Servants od Mary, founded in Florence at the end of the XIII century, as well as their expansion during the Late Middle Ages. It’s importances is based on the dissemination their members made of the worship to Our Lady of Sorrows. Finally, it also offers and explanation on their relationship between the Order and the Iberian Peninsula.
Sessió d'Estudis Mataronins, 36, 2020
En les seves obres Las casas de religiosos en Cataluña i Los religiosos en Cataluña, el canonge G... more En les seves obres Las casas de religiosos en Cataluña i Los religiosos en Cataluña, el canonge Gaietà Barraquer i Roviralta, analitzà i describí quin fou el resultat de les desamortitzacions del segle XIX a Catalunya. Fruit de l'anàlisi d'aquestes dues obres, els autors d'aquesta comunicació presenten quin fou l'impacte de les desamortitzacions en els convents de diverses ordes religioses al Maresme.
Sessió d'estudis mataronins 36, 2020
El rector Sumalla ,en el seu testament, fet davant del notari Francesc Boronat amb data 10 de set... more El rector Sumalla ,en el seu testament, fet davant del notari Francesc Boronat amb data 10 de setembre de 1794, i obert el 16 d’agost de 1801 diu que un cop fetes les deixes corresponents a la seva germana i al bisbe de Barcelona, manà que, de la resta dels seus béns, se’n fessin tres parts, que havien de ser destinades a:
• pagar misses en sufragi de la seva ànima, la dels seus pares i germans i la
del seu oncle.
• fer una donació al rector de la parroquial de Mataró.
• fer una donació a l’hospital de pobres malalts de Mataró.
Entre aquests béns, s’incloïa la biblioteca privada de Sumalla, formada per un total de 272 títols. Hem de suposar que els diners obtinguts de la venda d’aquesta biblioteca, que foren 508 lliures, 15 sous i 10 diners,3 són les que es destinaren com a donació per l’hospital, ja que la documentació referent a aquesta biblioteca, tant l’inventari d’aquesta com els papers relacionats amb el preu de venda, van passar a formar part del fons de l’hospital de Mataró, actualment custodiat a l’Arxiu Comarcal del Maresme.
XIII Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme, 2019
A través dels exemples de l'arribada de les relíquies de sant Felicià i les santes Juliana i Semp... more A través dels exemples de l'arribada de les relíquies de sant Felicià i les santes Juliana i Semproniana a finals del segle XVIII, s'analitza el paper que tingueren les restes dels sants en la societat del seu moment.
Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2020
A través de l'anàlisi dels acords municipals de l'Ajuntament de Mataró, hom analitza els mecanism... more A través de l'anàlisi dels acords municipals de l'Ajuntament de Mataró, hom analitza els mecanismes que empraven les autoritats locals per fer front a la pesta i altres enfermetats que poguessin amenaçar els veïns i veïnes de Mataró i el seu corregiment.
Mirabilia/MedTrans, 2019
Resum: Una de les formes d'exercir el control sobre la diòcesi que tenia el bisbe era la realitza... more Resum: Una de les formes d'exercir el control sobre la diòcesi que tenia el bisbe era la realització d'una visita pastoral a les parròquies que la conformaven. Fruit d'aquesta visita, en sorgia un informe, en el qual es feia constar, entre d'altres, l'estat material de la parròquia, les capellanies, beneficis, oratoris privats existents dintre l'àmbit parroquial, així com la moral dels habitants d'aquesta. La visita pastoral del bisbe Josep Climent que aquí analitzem ens permet copsar els canvis que s'anaven produint al baix Maresme a finals del segle XVIII (amb el sorgiment de noves poblacions com Vilassar de Mar o Montgat), però també l'actitud reformista del bisbe Climent, que queda palesa en els decrets de visita. Paraules clau: Visita pastoral-Diòcesis-Parròquia-Reformisme-Josep Climent.
Abstract: Through the realization of the pastoral visits, the bishop of the diocese could control the parishes that he had in charge. As a result of these visits a report was written in which we can find information about the structural state of the parishes that were visited, as well as the existence of chapels, beneficums, and private oratories within the parish; but these reports also inform us about the moral estate of the parish. The pastoral visit carried out by bishop Josep Climent allows us to see the changes that were happening at baix Maresme at the end of the eighteen century, such as the appearance of new towns, but also the reformist attitude that bishop Climent had, which can be seen through the decrees.
Uploads
Papers by Héctor López Silva
a, en primer terme, conèixer el total de confraries, gremis i germandats existents als territoris peninsulars de la monarquia espanyola i que culminà, el 1784, amb una reial ordre que suprimia bona part d’aquests col·lectius, a partir dels informes que es reberen,
remesos a l’autoritat central per part de les autoritats civils locals. L’Archivo Histórico
Nacional (AHN) conserva els informes tramesos pels corregidors destinats a Catalunya.
Aquests informes han estat la base sobre la qual hem treballat per detectar la presència
de confraternitats en què s’agrupessin llauradors, jornalers i altres oficis vinculats amb el
treball del camp, per veure quines eren les seves advocacions, quines festivitats organitzaven i quins eren els seus mecanismes de finançament.
• pagar misses en sufragi de la seva ànima, la dels seus pares i germans i la
del seu oncle.
• fer una donació al rector de la parroquial de Mataró.
• fer una donació a l’hospital de pobres malalts de Mataró.
Entre aquests béns, s’incloïa la biblioteca privada de Sumalla, formada per un total de 272 títols. Hem de suposar que els diners obtinguts de la venda d’aquesta biblioteca, que foren 508 lliures, 15 sous i 10 diners,3 són les que es destinaren com a donació per l’hospital, ja que la documentació referent a aquesta biblioteca, tant l’inventari d’aquesta com els papers relacionats amb el preu de venda, van passar a formar part del fons de l’hospital de Mataró, actualment custodiat a l’Arxiu Comarcal del Maresme.
Abstract: Through the realization of the pastoral visits, the bishop of the diocese could control the parishes that he had in charge. As a result of these visits a report was written in which we can find information about the structural state of the parishes that were visited, as well as the existence of chapels, beneficums, and private oratories within the parish; but these reports also inform us about the moral estate of the parish. The pastoral visit carried out by bishop Josep Climent allows us to see the changes that were happening at baix Maresme at the end of the eighteen century, such as the appearance of new towns, but also the reformist attitude that bishop Climent had, which can be seen through the decrees.