El modelo de extinción de incendios forestales catalán

The dynamics of forest fires in Castile and Leon between 1983 and 2005 is analyzed, an extensive period that allows to study the evolution of the number of fires, of the burned surface and of the causes in which they are supported in this region, bordering with Galicia, and of behaviour similar to the Galicians. The key of these facts is in the conflicts of interests between the rural inhabitants and the various administrative bodies, sometimes overlapping and non-matching criteria, making it difficult to establish clear guidelines. On the other hand, forest fires have always been regarded by farmers as a cultural tool. That contrasts with the mentality of «citizens» urbanites, environmentalists and government officials, leading to serious problems of understanding and favours vengeance on the local population against what it considers harmful administrative measures.

SCHCT, XVI Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Alacant, 12-14 d'octubre de 2020

Una de les majors preocupacions quan arriba l’estiu a Catalunya són els incendis forestals. En els darrers vint-i-cinc anys, hi ha hagut diversos incendis massius que han devastat milers d’hectàrees de bosc. Només els anys 1986, 1994, 1998 i 2012, es van cremar més de 173.000 hectàrees forestals al Bages, el Berguedà, el Solsonès, la Segarra i l’Empordà. I tot just fa un any, el 2019, el foc es va endur gairebé 7.000 hectàrees a la Ribera d’Ebre. Més enllà dels incendis intencionats o produïts per accidents, les temperatures més elevades i les sequeres més freqüents, característiques de l’actual escalfament global, afecten amb força una vegetació mediterrània que ja de per si pateix cada estiu un estrés hídric important. Els incendis forestals són un exemple paradigmàtic de l’actual canvi global, del qual el canvi climàtic d’origen antròpic és només una faceta. L’èxode rural que es va produir a Catalunya durant el segle XX va tenir un fort impacte en el paisatge, caracteritzat per l’abandonament de terres de conreu i la conseqüent reforestació natural, a la qual cal sumar les reforestacions dutes a terme per les administracions públiques. Així, s’ha produït un important canvi en la coberta i l’ús del sòl en el segle passat, fins al punt que actualment, la superfície forestal és la més extensa dels darrers dos mil anys. I aquests boscos no només són més grans, sinó que també emmagatzemen una gran quantitat de material combustible. En aquesta comunicació es presentaran algunes de les polítiques públiques i de les tendències econòmiques, demogràfiques i socials viscudes al llarg del segle passat que no només van contribuir a l’augment de la superfície i la massa forestal a Catalunya, sinó també al creixement del risc i els perills dels incendis forestals.

1998

La importància i l'abast dels incendis forestals pels efectes devastadors que tenen fa necessari un estudi detallat i integrat d'una sèrie d'aspectes que inclouen des de l'anàlisi de la causalitat passant per la distribució espacial i temporal dels incendis, fins arribar a l'estudi de la planificació dels recursos i equipaments d'extinció. L'avenç en les tecnologies de la informació ha fet possible integrar aquells elements que intervenen en l'anàlisi del procés d'ignició, de propagació i del comportament del foc facilitant l'establiment de polítiques de prevenció i extinció. L'article analitza tots aquells aspectes que cal considerar en l'anàlisi del perill i del comportament dels incendis i en l'establiment de polítiques de prevenció, fent èmfasi en la importància de la modelització i les tecnologies de la informació per al suport a la lluita contra els incendis forestals. Paraules clau: tecnologies de la informació, modelització, incendis forestals, perill d'incendi, simulació del comportament del foc.

La aparición de los Grandes Incendios Forestales (GIF), entendidos como aquellos que muestran de manera sostenida un comportamiento que escapa a la capacidad del sistema de extinción, recomienda la aplicación de un sistema integral de la emergencia. Esto es, utilizar las diferentes tipologías de maniobras de ataque al incendio, bien sea de manera directa o indirecta (gestión de combustible), lo que supone actuar sobre los 3 componentes del triángulo del fuego. En este sentido, atacar un solo lado del triangulo, el calor mediante ataque directo, es desaprovechar el 66% de las oportunidades.

Montes: revista de ámbito forestal, 2001

The user has requested enhancement of the downloaded file.

M'he proposat aquest estudi per una doble condició d'estudiant de Geografia i professional vinculat a les tasques de defensa del medi ambiento Amb aquesta sensibilitat ambientalista, vaig patir com molts altres ciutadans la impotencia davant dels desastrosos incendis que van calcinar milers d'hectarees a moltes comarques catalanes, especialment al Bages, els anys 1985 i 1986. Aquelles vivencies són, desgraciadament, espectac1e repetit durant molts estius als punts més diversos de la geografia del nostre país i de tot l'estat, contribuint com un factor de primer ordre a la degradació del nostre patrimoni natural. Ja en aquell estiu de l'any 1985 vaig participar en tot d'actuacions que s'han anat perllongant en els darrers cinc anys i que m'han proporcionat un coneixement vital molt proper de les voluntats enormes esmercades en la lluita per evitar aquestes lacres del nostre forest, entre persones de la més diversa procedencia social, cultural política.

2007

Entre los factores del cambio global, dos son particularmente importantes en la región mediterránea: los cambios en los usos del suelo y el cambio climático. Se hace una breve introducción histórica de la relación entre la vegetación de España y el fuego y la actividad humana, para indicar que en paisajes utilizados de forma tan intensa desde hace tanto tiempo la historia de los usos del suelo puede ser crucial para entender la vegetación actual. Esto hace que el paradigma clásico fuego-vegetación haya que tomarlo con precaución. Tras indicar que en las últimas décadas del siglo pasado los paisajes han estado sometidos al abandono y la forestación, se analiza cómo el fuego ha interrumpido este proceso de vuelta a recubrir de vegetación forestal el territorio, pasando a controlar parte de las propiedades del paisaje. Esta interacción es compleja, ya que no todo se quema por igual en un paisaje, y los efectos del fuego se acumulan en ciertas zonas. Se usan ejemplos de estudios realizados en la Sierra de Gredos, en el centro de España, para documentar estas ideas. Luego se analiza en qué medida la vegetación postincendio de distintos sitios se asemeja en función de sus historias de uso, y cómo lo hace tras incendios recurrentes, verificándose que lo que en un primer momento actuó como factor de homogeneidad luego no lo es. De hecho parece que los ecosistemas son sensibles a la recurrencia del fuego. A continuación se analizan las relaciones entre el clima y los índices de peligro climáticos y la ocurrencia de los incendios, destacando que las relaciones no son buenas cuando se comparan distintas zonas geográficas, pero sí lo son dentro de una zona cuando se hacen comparaciones a lo largo del tiempo. Esto permite, hasta cierto punto, hacer extrapolaciones cara al futuro. Finalmente, se analiza cómo será el peligro de incendio durante el siglo XXI en base al índice canadiense FWI y en función de diferentes modelos de circulación general y escenarios de emisiones. Se constata que el peligro de incendio crecerá muy sensiblemente conforme discurra el siglo, independientemente del modelo elegido y los escenarios, si bien escenarios más intensos en emisiones producen mayores índices de peligro. Para concluir se destacan los efectos más sobresalientes de las interacciones fuego, paisaje, cambios de usos del suelo y cambio climático, señalando la necesidad de incorporar las nuevas proyecciones de peligro de incendio a la gestión para adaptarse al cambio climático en el que estamos inmersos.

2001

La gestión de los incendios forestales se dificulta enormemente en las áreas forestales que circundan los núcleos urbanos y en las que se dan cita factores singulares. En estas zonas donde se mezcla el terreno forestal con el desarrollo urbanístico, la protección de vidas humanas, propiedades y medio natural obliga frecuentemente a tomar decisiones comprometidas. A la vista de la preocupación de la Comunidad Europea por este fenómeno, y basados en la experiencia en otras partes del mundo, se presenta una metodología práctica para la identificación del riesgo de fuego forestal y de aplicación específica al Interfaz Urbano-Forestal (IU-F). La utilización de plataformas GIS facilita notablemente esta tarea.

2000